Manresa ha experimentat un creixement demogràfic considerable en els darrers dos segles. Ha passat de ser una ciutat relativament petita, d’uns 8.000 habitants a finals del segle XVIII, a superar els 80.000 avui dia. Entre 1800 i 1900, la ciutat s’expandeix i guanya població gràcies al desenvolupament de la indústria tèxtil i es consolida com un dels principals eixos econòmics del centre del país. A principis del segle XX, la urbs acull 23.000 persones. Fins al 1950, i amb el període bèl·lic per entremig, creix relativament poc i s’instal·la en els 40.000 habitants. El període que va des de 1950 fins al 1981 és de gran expansió demogràfica. El continu procés d’industrialització atrau migració procedent d'altres zones del país i d'Espanya. A principis dels 80, la població s’enfila fins als 67.016 habitants i marca el rècord de la centúria. En les últimes dues dècades del segle XX, coincidint amb la crisi industrial i l’atracció dels municipis veïns, el cens s’estanca i es perden habitants (64.500, l'any 2000). L’onada migratòria encetada amb el canvi de mil·lenni fa recuperar els índexs de població en el primer quart de segle i, el 2025, Manresa arriba als 80.974 habitants.
Aquests últims 25 anys, la ciutat, per a les coses bones i per a les coses dolentes, ha tingut una evolució semblant a la del país. La immigració –com va passar amb els nous manresans dels 50 i els 60– ha aportat mà d’obra, un repunt de la natalitat i una societat més multicultural. Però, alhora, ha fet tensar les costures dels equipaments de salut, d’ensenyament o de serveis socials, pensats per a una població sensiblement inferior. I, en l’àmbit urbà, la recent crisi de l’habitatge també ha deixat al descobert moltes mancances i ha qüestionat el model de ciutat que volem per viure i conviure: els espais, les zones verdes, els serveis, les infraestructures... Imaginant la Manresa futura, aquest més explorem com, idealment, s’ha de configurar la ciutat per acollir encara 20.000 habitants més. Hi ha cert consens a determinar que caldria que Manresa guanyés pes econòmic i teixit empresarial, millorés la connexió, consolidés la seva àrea metropolitana dins la comarca i es convertís en una veritable capital de la Catalunya Central. La qüestió de fons és si es vol passar de ser una ciutat mitjana a un pol urbà de primer ordre, amb més capacitat per atreure tant població com empreses, infraestructures, estudiants i serveis. Projectem la ciutat dels 100.000 habitants.
