Rosalina Camps, Robert Gardeñas i Joan Segon van ser tres dels fundadors de Foto Art Manresa, el desembre de 1976, juntament amb onze persones més.
Tot va començar arran d’un premi de fotografia convocat per l’Agrupació Manresana de Folklore i d’una taula rodona sobre el moment actual de la fotografia al nostre país, amb la participació de Rosalina Camps, Robert Gardeñas i Joan Segon, tres dels fundadors, juntament amb onze persones més, de Foto Art Manresa, el desembre de 1976. Segons observa Enric Casas, un dels socis fundadors de l’entitat fotogràfica més joves, “vam voler incorporar la paraula art en la denominació de l’entitat. Això responia a un gest clarament reivindicatiu: una manera d’afirmar que la fotografia mereixia ser reconeguda com a disciplina artística en un context en què sovint era percebuda només com a ofici tècnic o servei comercial. Aquella voluntat de legitimar la fotografia com a art era compartida per molts de nosaltres. Amb l’evolució de la fotografia i del món artístic d’aquests darrers anys, potser avui aquesta afirmació ja no seria necessària”.
Aquesta és la línia que, de bon principi, van impulsar les primeres juntes, presidides per Robert Gardeñas i Joan Segon. Gardeñas va ser el primer president de la nova entitat. A diferència de Joan Segon, Gardeñas no provenia de Foto Club Manresa, sinó de l’Agrupació Fotogràfica de Sant Adrià del Besòs, d’on també havia estat president. Per a Casas, “l’elecció de Gardeñas com a president va ser un encert atès que era una persona de consens, amb experiència i inquietud artística, com a fotògraf i pintor”.
Una de les primeres accions de la nova entitat va ser l’organització d’una exposició col·lectiva a la Sala d’Exposicions que el Banc Mercantil tenia a la Plana de l’Om, amb la participació de 37 fotògrafs i 98 obres. Poc després es va organitzar el primer curset de fotografia, a càrrec de Joan Segon, Esteve Boix i Santi Bajona, al local de la Creu Roja, al carrer Galceran Andreu. Això va propiciar que una part de la quarantena de cursetistes ingressés a Foto Art, que l’any 1978 comptava amb una setantena de socis. La incorporació d’aquests joves aficionats a la fotografia serà determinant en l’evolució i la consolidació de l’associació. Entre altres persones, van entrar a formar part de Foto Art Maria Dolors Cots, Francesc Esquius, Antoni Bendicho, Pura Travé, Josep Brunet... Brunet serà el soci número 72 i ben aviat esdevindrà un dels elements més actius i més presents al llarg de la història de l’entitat.
Quan quatre anys després Joan Segon relleva Gardeñas, el full informatiu mensual d’activitats esdevé un butlletí imprès, es canvia de local –si fins aleshores Foto Art ocupava un petit espai cedit per la Impremta Esparbé, en endavant l’entitat s’estableix a les antigues instal·lacions de l’Acadèmia Catalunya del carrer Saclosa–, s’organitza un curs de comunicació visual impartit per Josep Barés i se celebra una trobada de fotògrafs amateurs de tot Catalunya. Hi prenen part 243 persones, pertanyents a 22 agrupacions fotogràfiques. Aquest serà el primer pas perquè, un any després, i sota la presidència d’Esteve Boix, es constitueixi la Federació Catalana de Fotografia, que serà presidida en primera instància pel soci Roberto Andrés i més endavant per Maria Dolors Cots. Tal com remarca Josep Brunet, un dels participants de la comissió organitzadora, “fins llavors només existien la federació basca i la madrilenya”.
Joves i engrescats
Brunet i Travé destaquen que, en aquells moments, “Foto Art era una entitat amb un ambient molt familiar, amb gent molt jove, amb moltes ganes d’aprendre i experimentar, i amb gent de qui podies aprendre molt, com el Ramon Grau, el Joan Segon, el Joan Planell i el Modest Francisco, que a més a més era un fotògraf professional”. També subratllen els casos d’aquells socis que, com Maria Dolors Cots i Santi Viladrich, “van acabar reorientant la seva professió cap al món de la fotografia, procedents d’altres àmbits laborals”. Cots es dedicava a l’educació i Viladrich era delineant. De Joan Segon en queda el record, diu Casas, “d’un dinamitzador social de primer ordre, amb una gran obertura de mires envers l’experimentació i la complicitat entre les arts”.
La mateixa tarda del cop d’estat del 23-F, Joan Segon i Pura Travé estaven signant el contracte de lloguer del local del carrer Saclosa (Josep Brunet)
El DAU
Quan Genís Sáez accedeix a la presidència fa deu anys que n’és soci. Ingressa a Foto Art de la mà de Modest Francisco, amb qui eren veïns al carrer de Sant Llúcia, on Francisco tenia l’establiment fotogràfic. Sáez recorda que hi anava a revelar les fotos de sortides i excursions amb la seva primera màquina, una Werlisa que, després de fer el servei militar a Badajoz, va canviar per una Pentax, comprada a través d’un company de mili canari. Recorda com a la botiga de Modest Francisco, “sempre hi ha havia tertúlies i ell sempre tenia un bon consell per donar-te”. Així va ser com va començar a freqüentar l’associació, “ubicada en aquells moments a tocar de casa, a la plaça de la Immaculada”. Es tractava d’un petit local situat als baixos de la Impremta Esparbé: “Servia per trobar-nos, compartir les fotos que havíem fet i comentar-les, però no hi havia espai per a res més. Si volies fer tallers o exposar, havies de buscar altres ubicacions”.
El certamen fotogràfic d’àmbit estatal DAU és convocat biennalment pel Foto Art des de l’any 1984 i s’anomena així pel guardó, un dau de joc dissenyat per l’escultor Josep Barés, en al·lusió al sentit polièdric i transformador de l’art en general i singularment de les arts plàstiques.
Essent president de l’entitat, Foto Art participa a Artistes per la pau (1986), que aplega diferents artistes visuals de la ciutat en una exposició que s’organitza per protestar contra l’ingrés a l’OTAN. L’exposició es fa en una de les sales del complex cultural del carrer del Balç, rehabilitat feia poc. L’any següent, amb motiu de la Nit de les Lletres Catalanes (Nit de Santa Llúcia), que se celebra al Palau Firal, Foto Art hi col·labora amb una exposició on es combinen la fotografia i la poesia. El mateix any, i per encàrrec de l’Ajuntament, s’edita un recull de postals de temàtica cultural, que es distribueix per totes les cases. En són autors Modest Francisco, Santi Viladrich i Enric Casas.
La foto artística es feia sempre en blanc i negre. Les diapositives es deixaven per als reportatges. Es podien passar a paper, però perdien. I el revelat de color, si t’ho feies tu, sortia més car i era més precari. (Genís Sáez)
Època de creixement
Quan l’any 1989 Maria Dolors Cots es fa càrrec de la presidència de l’entitat, fa més de deu anys que n’és sòcia activa i uns quants més que practica la fotografia. A Cots l’afició li ve del pare: “A casa encara guardo capses plenes de fotografies familiars”. No és estrany que amb només set anys demanés a la seva àvia i padrina una màquina de retratar: ”La primera foto vaig fer-la a la plaça Cots”. Després de dedicar-se un temps a l’ensenyament d’infants, Cots va introduir-se de ple en l’estudi i la pràctica de la fotografia i la docència, dirigint tallers i impartint cursos de tecnologia de la informació i la comunicació. Precisament va ser arran d’un seminari sobre Història de la fotografia de la Universitat Menéndez Pelayo que Cots, indagant en l’obra del fotògraf de la cort reial espanyola Charles Clifford, va descobrir l’existència d’unes plaques inèdites amb les primeres fotografies de Manresa: “Si Clifford acompanyava la reina Isabel arreu on anava, tot feia pensar que quan el 5 d’octubre de 1860 la reina va visitar la ciutat també n’havia d’haver quedat constància fotogràfica. Però no va ser fàcil aconseguir-ne la reproducció, perquè els negatius es trobaven dipositats a l’arxiu de la Casa Reial, que era un arxiu privat, fora de la consulta pública”.
A primers dels anys noranta l’entitat segueix creixent en socis i en activitat. A banda de les activitats habituals (tallers, exposicions, edició del butlletí...), s’organitzen nous concursos (el 1991, amb motiu del 450è aniversari de l’elecció d’Ignasi de Loiola com a primer superior general de la Companyia de Jesús, es convoca un concurs fotogràfic de tema ignasià; el 1992, coincidint amb el centenari de les Bases de Manresa, es fa un ral·li fotogràfic; el 1995 es promou, conjuntament amb l’Ajuntament, la primera edició del concurs fotogràfic de la Festa Major), exposicions i accions ben diverses: Català Roca i Llongueras; els bromolis de Josep Garcia Argilaga; la cuina de secà, amb l’Associació Gastronòmica; els Drets humans, conjuntament amb els Amics de la Unesco; Models a la Model: retrats tancats, que va propiciar una conferència del poeta Joan Brossa; l’agermanament fotogràfic amb Narbona. Cots assenyala que, en aquella època, “hi havia molta vida a les entitats i tothom col·laborava amb tothom”. Una col·laboració que, segons explica Cots, comptava també amb el suport de les institucions, els mitjans, les cases comercials...
El bon posicionament de Foto Art en el món de la fotografia es fa palès en l’organització, l’any 1990, de la Biennal de la FIAP (Federació Internacional de l’Art Fotogràfic) i de la copa del món de fotografia; i la celebració, el 1995, del Congrés de Federacions Espanyoles de Fotografia. Sens dubte va contribuir-hi el fet que Maria Dolors Cots, en aquells anys, presidia la Federació Catalana de Fotografia i era membre executiva tant de la Confederació espanyola de fotografia com de la FIAP, “d’on era l’única dona”.
L’any 1996 Santi Bajona succeeix Maria Dolors Cots com a president de l’entitat. El traspàs coincideix amb la commemoració del vintè aniversari de Foto Art. Un dels actes de celebració, encara sota la presidència anterior, consisteix a recollir i exposar una vintena de fotos, aportades per personalitats diverses de l’esfera política, cultural i social de la ciutat. Entre la vintena de fotògrafs circumstancials, van participar-hi Jordi Valls, Josep Vila Closas, Josep M. Sarrate, Francesc Santasusana, Valentí Roqueta, Pere Oms, Josep Ramon Mora, Gonçal Mazcuñan, Macel·lí Llobet, Ramon Fontdevila... Es fan tallers de cianotípia, bromolis i es duu a terme el primer taller de fotografia digital, a càrrec de Ramon Mompó.
Amb Felip Freixenet com a president arriba el canvi de mil·lenni, la fotografia digital i els actes de celebració del 25è aniversari de Foto Art, que comprenen xerrades, exposicions, tallers i un dinar de germanor. El canvi de mil·lenni és un bon pretext per muntar una exposició que combini les tècniques tradicionals amb la imatge digital, i l’entitat compra un ordinador amb què treballar digitalment la imatge. El debat entre els partidaris de les noves tècniques i els que en recelen és a l’ordre del dia, dins i fora de l’entitat. D’altra banda, amb motiu i record de Modest Francisco, traspassat el 1999, un any més tard es crea el premi Memorial Modest Francisco, amb periodicitat biennal i amb els infants com a motiu temàtic.
De 2004 a 2020 la presidència l’ocupa Josep Brunet, el soci de Foto Art que ha format part de la majoria de juntes, amb una clara voluntat de servei i dedicació. Quan Brunet havia ingressat a Foto Art, el president era Robert Gardeñas, un dels fundadors de l’entitat. “En aquella època s’estilava el blanc i negre i que les fotografies tinguessin gra (avui en diríem soroll)”. També observa que “les tendències les marcaven els concursos”. Recorda que “les primers trobades es van fer a l’Agrupació Cultural del Bages, de la mà de Vicenç Orriols, que també era membre de Foto Art. Després vam reunir-nos a l’Escola del Xup, on era director un altre soci fundador de l’entitat, Roberto Andrés Cantarero. D’allí vam passar a un petit local, a la plaça Immaculada. Posteriorment vam compartir espai amb el Cercle Artístic, a la plaça de Valldaura. I més endavant vam traslladar-nos a les antigues instal·lacions de l’acadèmia Catalunya. I, finalment i definitivament, al Casal de les Escodines”. L’afició de Brunet per la fotografia ve de lluny: “A casa el pare tenia una màquina Agfa i, quan sortíem d’excursió amb la família, sempre feia fotos. Després, les excursions les fèiem amb els amics i és llavors que m’hi vaig començar a aficionar”.
Durant les dues primeres dècades de segle es potencien les exposicions i la participació en iniciatives culturals de la ciutat i la comarca, sense deixar de banda l’organització i la participació en concursos (1r concurs social de fotomuntatge digitals, 2004; Viatgers Manresa, 2007; 1r Concurs Social de Col·leccions, 2011) i els cursos de formació (curs de Photoshop, 2009; curs de creativitat, 2017). L’any 2007 l’Ajuntament impulsa el projecte de creació artística i audiovisual Visuals i també el festival de poesia Tocats de Lletra, i Foto Art hi passa a col·laborar de bon començament i en totes les edicions posteriors. Val a dir que a partir de l’any 2012 Visuals, amb la complicitat de la DO Pla de Bages, se centra en la cultura del vi, d’aquí que passi a denominar-se Vi_suals. El 2017, a iniciativa de la Taula d'Arts Visuals de la Catalunya Central, s’instauren els Jardins de Llum i Foto Art hi participa i hi participarà en totes les edicions. Aquell mateix any Foto Art col·labora amb el Consell Comarcal presentant conjuntament una exposició sobre la protecció de la infància i l’adolescència, i com a cloenda del quarantè aniversari de l’entitat es fan 41 exposicions en diferents espais de la ciutat dins una mateixa setmana.
La pandèmia
La pandèmia va comportar la paralització de l’activitat, però no del tot: “En la mesura que vam poder vam organitzar trobades i reunions telemàtiques i, fins i tot, vam fer la presentació d’una exposició”. Es tractava d’una exposició de fotografies d’Albert Vidal a partir d’una visita a Txernòbil, però el confinament decretat pel govern arran de l’esclat de la covid va impedir-ne la presentació: “És l’exposició que ha estat exposada més temps a Foto Art i que mai ningú no va poder veure-la allà”. Posteriorment va ser novament exposada al públic a l’Espai 7 del Casino. És curiós de constatar com “la pandèmia va significar un abans i un després, malgrat l’aparent retorn a la normalitat”. Aquesta percepció s’inscriu en un fenomen general de replegament de la gent en relació amb la vida social i participativa.
La pandèmia va marcar un abans i un després. Després de la pandèmia, els socis de més edat van deixar de venir a les trobades del dijous. Durant la pandèmia, en la mesura que ho permetien les circumstàncies, vam mantenir l’activitat a través d’internet, fent xerrades, projeccions i fins i tot celebrant el carnaval fotogràfic.
(Josep Brunet)
Amb tot, Foto Art reprèn l’activisme habitual, amb les trobades setmanals del dijous, en què s’alternen les sessions de formació, les projeccions audiovisuals, les exposicions i el concurs social, “en què el veredicte s’obté per l’acumulació de punts al llarg de l’any”, l’organització de concursos (els premis DAU i el memorial Modest Francisco) i les col·laboracions, entre les quals Bozzo destaca els Jardins de Llum i el Tocats de Lletra, “un projecte que per a nosaltres és una anada d’olla, pel que té de creatiu i lliure”. Enguany, amb motiu del vintè aniversari del festival de poesia, han proposat a una trentena de poetes d’escriure uns versos sobre el pas del temps, com a punt d’inspiració de les creacions fotogràfiques dels socis interessats a participar-hi. Bozzo assenyala que “potser no es fan tantes sortides com es feien, però procurem treure el màxim de partit de les que fem”. I comenta que tant poden ser sortides d’un dia com de cap de setmana, en companyia d’algun fotògraf convidat: “Hem fet sortides fotogràfiques al Cap de Creus i al Delta de l’Ebre amb el fotògraf vigatà Jordi Cabanas”.
Un cinquantenari ple d'activitats
Modest Francisco i Rosalina Camps per Enric Casas
Si hi ha dues persones de qui podem explicar més coses, més vivències i més anècdotes són Modest Francisco i Rosalina Camps. La intensitat amb què van viure la fotografia estava impregnada per la seva personalitat singular. Tots dos ens van marcar profundament.
En Modest era l’únic fotògraf professional de l’entitat. Ja feia anys que havia deixat la feina en el món metal·lúrgic per dedicar-se totalment a la fotografia. Juntament amb la Carme Serra, la seva companya de vida i de feina, havien obert la botiga del carrer Santa Llúcia, que es va convertir en un petit centre neuràlgic de la fotografia manresana.
La fotografia li omplia tota la vida. De dilluns a dissabte, la botiga, el laboratori i l’estudi eren el seu territori natural: allà revelava, retocava, preparava encàrrecs, sempre amb el caliquenyo a la boca i les mans remenant les cubetes. Els festius retratava bateigs, comunions i casaments, i els diumenges que li quedaven lliures es penjava les màquines al coll i sortia amb els companys a fer fotografies allà on fos, allà on hi hagués algun concurs, allà on hi hagués vida per capturar.
Ell sabia de què anava tot això de la fotografia. No li costava gens donar la seva opinió, i li agradava explicar i ensenyar tots els secrets a aquells que llavors ens iniciàvem en aquest món. Ho feia amb una sornegueria tendra que el feia proper, accessible i humà. Sempre disposat a compartir, sempre obert a fer colla.
La Rosalina, carregada de canalla –era mare de sis fills–, sempre trobava temps per dedicar-se a la fotografia, que era la seva passió. En Joan Segon explicava que quan anava a comprar portava la càmera dins del cabàs. Era una dona independent i sense formació, però amb una creativitat i intuïció excepcionals per a la fotografia. Qualsevol racó de casa va ser el seu plató fotogràfic, qualsevol persona propera esdevenia el seu model.
Ser dona i fotògrafa no va ser fàcil per a la Rosalina, però la seva determinació la va fer vèncer dificultats i prejudicis. Ella va crear al seu voltant una personalitat singular i aconseguia fer les fotografies que volia amb uns mitjans precaris. Les seves fotografies tenen un estil propi. A nivell humà tenia una capacitat especial per buscar la complicitat i el suport de tothom que tenia al seu voltant per aconseguir el que ella volia.
En Modest era el soci numero dos de Foto Art i la Rosalina va ser la sòcia numero onze. Les dones, llavors, havien d’anar després de tota la llista d’homes adults. Cap dels dos no fallava mai en cap activitat ni en cap reunió de l’entitat. Eren constants i presents. El Modest i la Rosalina van ser bons amics i tots dos tenen una obra fotogràfica de molta vàlua. Una obra que, afortunadament en els dos casos, ha estat preservada als arxius i als museus de Manresa i Berga.
Enric Casas, comissari de l’exposició “Rosalina Camps, la realitat construïda”, a la Sala Gran del Centre Cultural del Casino, a partir del dia 13 de novembre.
