Coses de Rodalies
Començo la bugada del mes parlant de Rodalies, que és un tema que us vaig prometre que gairebé seria fix. Doncs, som-hi. Als usuaris de Renfe els costa molt identificar anomalies d’aquest servei i no pas perquè no n’hi hagi sinó perquè, quan les anomalies són habituals, costen més d'apreciar. I si no, vegeu les fotos per fer-vos càrrec de la tragèdia! La paràlisi de la primera meitat de l’any va fustigar totes les línies de Catalunya, però es va rabejar de manera contundent en els usuaris que tenen Manresa com a origen o destí. Aquesta experiència brutal ha servit com a campanya preventiva per als responsables del servei per esmorteir les queixes dels usuaris durant força temps. Després de sobreviure allò tot ens sembla més tolerable. Però són pocs els dies en què no s’anuncien per megafonia avisos de retards «que poden ser de vint minuts». L’enregistrament d’aquest avís ja el tenen guardat i el van fent servir sigui quina sigui la incidència. Quan superen els vint minuts ja en tenen preparat un altre que és el de l’anul·lació d’un servei. Quan ens acostem a la mitja hora de retard, llavors això permet tornar ajustar els trens tot estalviant-se un servei. Així, un retard iniciat al matí va prenent cos fins que serveix per eliminar la sortida de les 15:24 de Manresa. La supressió va acompanyada de la informació per als usuaris que el següent tren, el de les 15:58, un directe entre Sant Vicenç i Terrassa, ara pararà a totes les estacions perquè substitueix el que no ha passat de les 15:24. Tothom ho ha sentit llevat de... el maquinista! I el comboi passa de llarg de Viladecavalls, malgrat els crits irats de passatgers que ara hauran de baixar a Terrassa i tornar enrere!
Aparcar a Sant Joan de Déu
Per poques vegades que aneu a l'hospital de Sant Joan de Déu, ja deveu saber que aparcar en aquell entorn és francament difícil. Tan difícil que també el pàrquing de l'hospital pot arribar a estar ple en les hores de més afluència. Costa tant trobar un forat a mig matí! En canvi, els més matiners de la casa es pot dir que aparquen de gust: només cal veure alguns dels exemples que, per volum o barra, s'agafen dues places i avall que trona, com podeu veure en aquesta imatge que ens han passat a la redacció. No gosaria indicar a quin grup d'usuaris pertanyen aquestes màquines, si al de prostàtics apressats o bé parteres hiperventilants, tot i que el més probable és que els seus propietaris no tinguin gaire problemes de salut —ni potser de butxaca.
Set activitats el mateix dia
La duplicitat d’actes culturals és força habitual a Manresa. Però el que va passar el dijous 17 de setembre supera totes les xifres. Aquell dia, l’Agenda de Regió7 recollia fins a set activitats culturals pràcticament a la mateixa hora: Al Casino, a les set de la tarda, es presentaven els actes del 125è aniversari de l’Orfeó. Un metres mes enllà, a la sala petita del Kursaal el Club de la Cançó presentava, també a les set, el concert del Santi Vendrell. Una mica mes enllà, a la llibreria Parcir, es presentava el llibre Converses amb Antoni Ros Marbà, escrit pel nostre amic Oriol Pérez. Mes cap al centre històric, concretament a l’Espai Omnium, Jaume Huch presentava la novel·la Presoners del silenci, de Teresa Guiluz. Una mica mes avall, a l’Espai Plana de l’Om i dins el cicle Gaudí es projectava la pel·lícula Tres adioses, de l’Isabel Coixet. Al mateix edifici de la Plana, on hi ha la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i també a la mateixa hora, la periodista manresana Núria Bacardit parlava de la seva relació amb la literatura. I mitja hora mes tard, a dos quarts de vuit, al Claustre del Museu del Barroc de Catalunya, es va projectava El manantial, en una vetllada de cinema i arquitectura. Tot un rècord que demostra la vitalitat de les entitats culturals de la ciutat, com em diu el meu informant.
Tots els papers de l’auca
El dia 30 de setembre, el Grup de Teatre FaltaGent de Fonollosa va representar Els bojos del bisturí al Kursaal, amb el teatre ple. La curiositat és que un dels protagonistes d’aquesta comèdia trepidant era l'Eloi Hernandez, alcalde de Fonollosa i alhora president del Consell Comarcal del Bages, que també dirigia l’obra. A la fotografia que em fan arribar el podeu veure fent de Mosso d'Esquadra.
Diplomàcia musical
El dijous 1 d’octubre, a la Sala Petita del Kursaal, els Cafè Trio van fer el concert del seu vintè aniversari amb totes les entrades exhaurides. Entre les peces que van cantar hi havia La puntaire, una d’aquelles sardanes que tota la gent d’una certa edat sap de memòria. Va ser per això que el meu informant, que és un d’aquests, en un determinat moment de seva interpretació va detectar una anomalia. Arribat al punt d’aquella estrofa que diu “I si algú, com l'estranger francès/ va voler ahir,/ les nostres llars vol invadir, el rebrem ardits en so de guerra,/ i sabrà que aquesta terra/ defensem fins a morir”, el cantant va fer equilibris entre la melodia i la lletra per ometre la paraula francès. Les dues vegades que la va cantar ho va deixar simplement en “l’estranger”, sense especificar la nacionalitat. Al meu amic li va quedar ben clar que no va ser un oblit sinó una mutilació de la lletra totalment intencionada, Però va marxar amb el dubte de saber si va alterar el text original per allò de dur la correcció política fins a la paranoia, o si ho va fer com una deferència cap al president Macron, que ens acabava de visitar. Vosaltres què creieu?
El rei cap per avall
Em sembla que aquesta foto no necessita cap comentari, però per situar-la us diré que va ser feta a la secció de llibres del Carrefour el dimarts 29 de setembre. Al prestatge de dalt de tot, algú, que no podia ser gaire baix es va dedicar a posar de cap per avall tots els exemplars de les memòries de l’emèrit. Ja veieu quina manera més subtil d’expressar el que en pensava.
La IA treu el cap
I, per acabar, us mostro un curiós breu sobre la borsa que un lector va trobar a la pàgina d’Economia del diari Regió7 del dia 1 d’octubre. En teoria, la informació ha estat elaborada per Renta 4 Banco, una entitat financera especialitzada en productes i serveis d'inversió econòmica. El text és en castellà i, com podeu observar a la foto, la part més curiosa és la frase final: “Si quieres, también puedo reescribirlo en estilo de noticia financiera, reducirlo a un titular y entradilla o explicarte qué implicaciones tiene para bolsa, bonos y tipos de interés”. És evident que ens ho diu la IA, cada vegada més present en els mitjans...
