Permeteu-me, amics lectors,
hereus d’aquella aventura,
que us proposi la lectura
d’aquests versos, tot bravura,
d’un poeta dels millors,
de David Jou, fill de Sitges
—‘mar al peu, cel i calitges’—
que no diu coses a mitges
quan les posa per escrit
com diria un peix bullit,
sinó plenes de sentit.
SERÁN CENIZA MAS TENDRÁN SENTIDO
A les urnes catalanes de l’1 d’octubre
destruïdes recentment als jutjats de Madrid
Manen destruir les urnes catalanes
que la policia va segrestar a cops,
ja fa nou anys, amb una violència,
brutalitat i indecència
celebrades efusivament pel monarca.
Ja sabem el caràcter miserable,
l’esperit de revenja i escarment,
el total menyspreu per la justícia,
que mou aquestes coses.
Són una constant en la història.
La simple existència d’aquelles urnes
els va semblar una ofensa inacceptable.
Per això –tot i que les temen–
fan veure que les menyspreen
i ara decideixen que no tenen
“ningún interès documental ni patrimonial”.
A mi, davant d’això, m’agrada evocar
versos immortals d’un dels seus grans poetes:
“serán ceniza mas tendrán sentido,
polvo serán mas polvo enamorado”.
Les podran triturar, incinerar, fer-ne cendra,
però serà cendra amb un sentit vivíssim.
Les voldran fer pols, però serà una pols
enamorada de la llibertat i de la pàtria.
Les seves flames semblaran ben diferents
per a ells i per a nosaltres:
per a ells, una llum brevíssima,
inquietant com un malson;
per a nosaltres, la fulguració d’un far
d’un llarg futur irrenunciable.
