A diversos llocs del Geoparc de la Catalunya Central podem veure un cert nombre de blocs de roca de gran mida escampats a mitja alçada o al peu d’una costa, es tracta dels anomenats caos de blocs. Evidentment aquestes roques procedeixen de la part alta del relleu, on hi ha algun estrat gruixut i compacte de pedra sorrenca o conglomerat. L’erosió, en el nostre cas bàsicament la pluja, l’escorrentiu superficial i la meteorització, afecta més les roques toves i disgregades que les dures i compactes, de manera que les primeres romanen més fàcilment al lloc on es van formar mentre que els materials tous de l’entorn són arrossegats per l’aigua cap als rius i el mar. El resultat és que aquests estrats potents els podem veure en alguns indrets de la nostra comarca ocupant posicions elevades configurant sovint relleus en cuesta. Però en geologia res no dura per sempre, si els materials que hi ha sota l’estrat dur són argilosos i per tant molt tous, en el decurs de mil·lennis l’erosió se’ls va emportant, de manera que l’estrat superior està cada cop més descalçat. Cal dir que molt sovint aquests tipus d’estrats estan fracturats en diàclasis en diferents direccions formant blocs; quan un d’aquest blocs és a la vora d’un relleu, es va descalçant fins que arriba un moment en què pel seu gran pes i la falta de suport es desprèn de la roca on era i cau pendent avall.
Malgrat que aquest fenomen és molt esporàdic en el decurs de mil·lennis es poden acumular en una costa un bon conjunt de grans blocs de roca, que constitueixen un fenomen de vessant anomenat caos de blocs o relleu ruiniforme. Normalment no es veu cap rastre del seu rodolament pel pendent i els blocs caiguts poques vegades presenten arestes agudes, tot plegat demostra que la majoria de rocs es van estimbar fa segles o mil·lennis. Són diversos els llocs on podem observar aquests caos. Per posar algun exemple concret mostrem a la foto l’entorn de Cal Miralles, al camí rural de Rajadell a Fals. Els blocs són de conglomerat, de grans dimensions i a la gran majoria s’observen arestes arrodonides. No s’hi observen indicis de caigudes o moviments recents dels blocs, fet que demostra que aquests són fenòmens molt esporàdics. Ben a prop, al costat de l’Eix Transversal és molt visible el caos de la Solella del Puig. I altres paisatges similars, aquests en pedra sorrenca, els podem veure als termes de Navàs, Gaià, Navarcles, etc.
Situació i recorregut: El caos de cal Miralles és a la banda esquerra de l’antic camí de Rajadell a Fals, ara convertit en una petita carretera, després de passar el pont que travessa la via del tren. L’aspecte general del caos és més visible des d’una certa distància. Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre. Importància geològica: A més d’oferir-nos paisatges ben particulars, els caos de blocs ens mostren el lent però imparable procés geològic de l’erosió. Materials geològics: A la Catalunya central la majoria dels caos de blocs estan formats per conglomerats de còdols més o menys menuts, o bé de pedra sorrenca, i generalment són materials d’origen continental, tot i que a l’entorn de Navarcles hi ha caos de gresos marins. Edat de la formació: Aquests materials es van dipositar aquí en el període de finals de l’Eocè i principis de l’Oligocè. La caiguda dels blocs pot fer molts milers d’anys que va començar i continua avui. Curiositat: Una col·laboradora ens ha facilitat informació sobre l’única caiguda d’un gran bloc de què tenim constància: es tracta del Roc Gros de Sant Pere, al terme de Sant Cugat del Racó, estimbat entre els anys 1946 i 1956, com testimonien les fotos aèries d’aquests anys. A la casa de ca l’Estruc, a més de 500 metres en línia recta, van sentir un gran terrabastall en plena nit, producte de tot un espectacle geològic que no va veure ningú.
