Un bon exemple són els bancs solars que ja podem trobar en alguns espais públics. A primera vista semblen bancs convencionals, pensats per descansar, conversar o esperar algú. Però incorporen plaques fotovoltaiques capaces de transformar la radiació solar en electricitat. Aquesta energia permet, per exemple, carregar gratuïtament un telèfon mòbil mitjançant connexions USB o, en alguns models, a través de sistemes de càrrega sense fils. Es tracta d’una aplicació relativament senzilla, però molt representativa d’una nova manera d’entendre el mobiliari urbà. Un banc deixa de tenir una única funció i passa a convertir-se també en un petit punt de generació i consum d’energia renovable. Alguns dispositius poden incorporar, a més, il·luminació, connexió wifi o sensors que permeten obtenir informació ambiental.
Una transformació semblant està arribant també a les festes i celebracions populars. Durant dècades, els castells de focs han estat protagonistes indiscutibles de moltes festes majors. Ara, però, cada vegada és més habitual veure espectacles formats per desenes o centenars de drons equipats amb llums LED. Els que sou de Manresa i voltants us sonarà el que us explico. Controlats informàticament i coordinats amb una gran precisió, aquests drons poden dibuixar figures, paraules i animacions al cel, sincronitzades amb música. Encara conviuran durant temps amb els focs artificials tradicionals, però tenen alguns avantatges evidents: generen menys soroll, no produeixen fum ni deixen residus de pólvora i permeten crear espectacles diferents simplement modificant-ne la programació.
També trobem innovacions menys espectaculars, però igualment interessants. Els fanals intel·ligents, per exemple, poden regular automàticament la intensitat de la llum en funció de la presència de persones o vehicles. Això permet reduir el consum energètic sense renunciar a una correcta il·luminació dels carrers. Alguns d’aquests fanals incorporen també sensors per mesurar la temperatura, el soroll, la qualitat de l’aire o altres variables ambientals. D’aquesta manera, un element tan habitual com un punt de llum pot transformar-se en una petita estació de recollida d’informació sobre la ciutat.
Un altre exemple el trobem en les papereres intel·ligents. Determinats models disposen de sensors que informen quan estan plenes, de manera que els serveis municipals poden planificar millor les rutes de recollida. Fins i tot hi ha papereres alimentades amb energia solar que compacten automàticament els residus i multipliquen la seva capacitat. Les marquesines de les parades d’autobús també evolucionen. A les tradicionals pantalles amb informació sobre els temps d’espera s’hi poden afegir plaques solars, il·luminació eficient, carregadors per a dispositius electrònics o sistemes per proporcionar informació en temps real als ciutadans.
Individualment, cap d’aquests invents canvia completament una ciutat. El canvi apareix quan molts d’ells comencen a funcionar conjuntament. Un banc produeix energia, un fanal adapta el seu consum, una paperera avisa quan necessita ser buidada i centenars de drons converteixen el cel nocturn en una pantalla gegant. La tecnologia urbana del futur probablement no serà sempre espectacular. Moltes vegades passarà gairebé desapercebuda. Però serà precisament aquesta integració natural de tecnologia, eficiència energètica i serveis la que farà possible disposar de ciutats més sostenibles, pràctiques i adaptades a les necessitats de les persones. I potser el més interessant és que aquest futur ja no l’hem d’imaginar: només cal sortir al carrer i començar a mirar al nostre voltant.
