Quan sentim parlar de decreixement, sovint imaginem una societat més pobra, amb menys benestar, menys comoditats i menys possibilitats. Com si deixar de créixer econòmicament hagués de significar necessàriament tornar enrere. Però potser la pregunta està mal plantejada. En ecologia, créixer no sempre és sinònim d’anar bé. Una població que creix massa pot acabar esgotant els recursos dels quals depèn. Un bosc tampoc no acumula biomassa indefinidament. Els ecosistemes maduren, s’estabilitzen i estableixen equilibris entre producció, consum i disponibilitat de recursos. Per què l’economia hauria de ser diferent?
La nostra societat considera positiu que cada any augmenti el producte interior brut. Hem convertit el creixement econòmic en una mena de necessitat permanent. Cal produir més, vendre més, transportar més, construir més i consumir més que l’any anterior. Però produir no és una activitat abstracta. Necessitem energia, minerals, aigua, sòl, fusta, aliments i territori. I després generem residus, contaminació i gasos d’efecte hivernacle. L’economia està dins de la biosfera. No al revés.
El decreixement no proposa simplement produir menys de tot. Aquesta seria una caricatura fàcil. Proposa reduir aquelles activitats que consumeixen molts recursos i aporten poc benestar, mentre es protegeixen o augmenten les que ens permeten viure millor. Menys obsolescència programada i més reparació. Menys vehicles privats i més transport públic. Menys consum energètic innecessari i més eficiència. Menys productes fabricats per ser substituïts ràpidament i més objectes duradors. Potser també menys hores dedicades a produir i consumir i més temps per cuidar, passejar, conversar o simplement viure.
Decréixer tampoc no significa que tothom hagi de consumir menys de la mateixa manera. Hi ha milions de persones que necessiten consumir més per disposar d’habitatge, alimentació, salut o energia dignes. Són sobretot les societats i els grups socials amb una petjada ecològica elevada els que han de reduir el seu consum material. La dificultat és enorme. Hem construït pensions, llocs de treball, empreses i administracions sobre l’expectativa que demà l’economia serà més gran que avui. Per això el decreixement incomoda. Ens obliga a preguntar-nos una cosa molt senzilla: volem una economia cada vegada més gran o una societat on es pugui viure cada vegada millor? Potser arribarà un moment en què haurem d’entendre que tenir prou també pot ser una forma de progrés. Decréixer no és una renúncia, és més aviat una manera de millorar socialment. És aconseguir que tots els humans puguin viure millor, sense fer malbé la natura.
