Fàbrica Espinalt

L’edifici es relaciona amb l’escola de música Esclat, que ara commemora el cinquantè aniversari. El carrer Saclosa ja estava planificat al principi del segle XX, però el tram entre el carrer del Bruc i la plaça de Catalunya es va fer més tard perquè quedava al darrere de la via del tren de Manresa a Berga. Abans, només hi havia camps regats pel branc de la Séquia que passa pel darrere de l’edifici. Abans de la Guerra ja hi havia alguns habitatges i indústries com aquesta de 1931, d’estil industrial, amb elements noucentistes dissenyada per Ferran Tarragó, arquitecte molt actiu a la ciutat.

És un edifici entre mitgeres de planta baixa, dos pisos i golfes sota coberta de teulada a dues vessants. Més endavant, amb la partició de finca en dues parts, es van construir dues remuntes: una de dues plantes sobre el número 17 i una d’una planta sobre el 19. És una fàbrica típica de la primera meitat del segle XX amb grans finestrals i espai interior funcional, diàfan i modulat. La façana té el ritme horitzontal marcat per l'alineació de les obertures, set per planta, per la línia d’imposta sobre la planta baixa i per la cornisa amb un fris amb decoració geomètrica de maó. Les línies verticals són els pilars de maó que separen les obertures centrals, que simulen tenir base i capitell, i les pilastres adossades que delimiten els panys de paret dels extrems, que tenen una finestra per planta de mida més petita i simulen torres laterals. El parament del mur és una combinació entre el maó vist dels pilars, pilastres, cornisa i impostes, i el paredat de pedra i l’arrebossat del fons i l’àrea del portal original, feta d'estuc en fred amb decoració de línies horitzontals, com les pilastres. Té una estètica industrial amb elements acadèmics i noucentistes més propis d'un edifici residencial. L’estructura és de columnes i bigues de ferro, a més dels murs de càrrega exteriors, i els tancaments són de fusta.

Era el taller metal·lúrgic d’Espinalt Hermanos, amb onze treballadors, que feia peces i màquines. A partir de 1941 van llogar una part de l’edifici al fabricant de teixits de cotó Marià Torrents Oliveras, que hi tenia uns quaranta telers i 63 teixidores. Torrents havia llogat altres naus i el 1942 va construir una nova fàbrica, avui és la seu de Regió 7. Va fer fallida el 1955 i s’hi va posar una petita empresa de vetes de Francesc Solé, el 1965 també hi havia la fàbrica de cintes elàstiques de La Araña i una foneria. El 1972 s’hi van posar algunes aules de l’escola Flama i el curs 1976-77 la 2a i 3a planta passen a ser d’Esclat, mentre l’entresol i la primera planta eren de la copisteria Sarrió. L’escola de música ha anat ocupant més espais els darrers anys. El catàleg de Manresa en protegeix la façana pel valor estètic i perquè manté l’estètica industrial de la zona, que ara és residencial.