L’auditori esperava el seu públic a la part més alta del Conservatori de Manresa. Una escenografia col·locada al mig de la sala, aguantava un seguit d’objectes. Cap no tenia una forma en concret, ni de bon tros s’assemblaven els uns amb als altres, l’únic aspecte que compartien era que estaven tots fets de fang, que ha resultat ser el protagonista de l’obra.
Amb una càrrega de nostàlgia, la cançó En plorava de tristor ha estat la primera de ser interpretada per la Laia Borràs i el Pau Senserrich. Han mostrat, de manera suau i sense sobresaltar la pau transmesa dins la sala, la sonoritat que les peces de fang podien fer després de ser bressolades amb aigua. Tot seguit s’ha escoltat un “...m’agrada veure com es transforma”, les paraules de la Laia han fet a pensar al públic sobre com aquelles figures tan senzilles, però alhora complexes, podien suposar una connotació cap al pas a les següents generacions.
A poc a poc, aquest dubte ha anat quedant resolt. La Laia, continuava creant sons amb les peces mentre que el Pau ha estat l’encarregat d’enregistrar-los en una taula de mescles. Les cançons de bressol, pròpiament tradicionals i de caire popular lligades a la vida quotidiana, s’han transformat en una simfonia moderna capaç de produir més d’un so alhora. Les figures doncs, han agafat una versatilitat, gràcies a la incorporació d’un element propi de la generació d’avui dia, que abans no haguessin tingut. L’acompanyament i la cura de les peces ha estat el punt clau, aquestes havien de ser bressolades perquè mostressin la fluïdesa dels seus sons.
L'última cançó en ser interpretada ha estat Quan siguis gran i jo sigui velleta, que ha interpel·lat el públic amb el seu significat intergeneracional. Ha estat el detonant per ser conscient que la ceràmica no es tracta d’una vinculació al passat, sinó que s’ha acabat convertint en una eina de transformació que acull i cuida les noves generacions, creant un vincle que es transforma segons l’entenguis, com el fang.
El fang canvia perquè el fem canviar. Sempre, però, acaba tenint una forma que nosaltres li hem donat. Sense aquesta voluntat de canvi, quedaria en una simple peça sense ànima de transmissió, és aquesta la clau de cuidar, transformar i donar nous espais a les generacions que vindran.
‘Quan siguis gran i jo sigui velleta’ és una proposta de Laia Borràs i Pau Senserrich (La Portera), presentada al Conservatori de Música de Manresa, en el marc de la Fira Mediterrània 2026.
