El seu impacte no només ha transformat la manera com representem la realitat, sinó també com la percebem, la compartim i la recordem. D'unes dècades ençà, fer fotografies ha passat de considerar-se una tècnica auxiliar a convertir-se en un llenguatge artístic complet, capaç d’expressar idees, emocions i discursos socials amb la mateixa profunditat que la pintura o l’escultura. Ha acabat convertint-se en el sisè art. Una disciplina que amb el pas del anys ha evolucionat per camins diversos com l'àmbit conceptual, per tornar-se un camp de ficció, crítica social i narrativa complexa; la integració en museus, per incorporar-se en col·leccions permanents, consolidant-se com a pràctica artística central, o el paper documental, clau per denunciar injustícies, explicar conflictes i donar veu a realitats invisibles. La gran transformació d'aquest art, però, va arribar als anys noranta amb la revolució digital que, d'una banda, va democratitzar la pràctica fotogràfica, i, de l'altra, va permetre als artistes experimentar sense límits amb la manipulació d’imatges, el retoc i la composició assistida per ordinador.
En un temps d'immediatesa i àmplia educació visual, en què tothom porta una càmera a les mans mitjançant els telèfons intel·ligents, tant la dimensió artística com la de documentació de la fotografia es tornen cada vegada més complexes i pervertibles si s'exposen a les xarxes socials. Mentrestant, les fotos familiars fa temps que han passat de les capses de sabates als núvols digitals. Lluny queda ja —mitja centúria— el desembre de 1976, moment en el qual una quinzena de persones fundaven Foto Art Manresa després que, anys abans, sorgissin altres col·lectius lligats a l'excursionisme i la voluntat d'immortalitzar patrimoni natural i cultural. Un concurs fotogràfic sobre el folklore dels Països Catalans va ser el germen —com asseguren els fundadors— d'un "espai de formació, creació, exposició i vida cultural al voltant de la fotografia". Els eixos vertebradors de l'activitat són concursos interns i oberts a tothom; exposicions; xerrades projeccions i audiovisuals; sessions per fer fotos; sortides, i cursos i tallers per aprendre tècnica i creativitat fotogràfica. Tot plegat per continuar alimentant la passió i, sobretot, com deia Henri Cartier-Bresson, saber capturar "l'instant decisiu".
