El primer tram del carrer Guimerà va ser l’inici de l’eixample de la ciutat fora de les muralles, al final del segle XIX, just al mig de l’enllaç entre els dos grans eixos de la ciutat, les carreteres de Vic i de Cardona. Molts dels edificis combinaven la funció mercantil amb la d’habitatges burgesos, com aquest del número 16, que tenia uns baixos comercials i al darrere el garatge d’una agència de transports. Es va fer per etapes, probablement es va començar a construir al final del segle XIX, el 1928 es va fer el garatge al darrere i el 1930 s’hi va afegir un pis amb una terrassa, es va reformar la façana i s’hi va posar un nou coronament. Aquestes modificacions que acaben la casa en estil noucentista són obra de l’arquitecte Josep Marcet.
És un edifici plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i quatre pisos, amb l’àtic reculat respecte de la façana. La composició és acurada i simètrica, amb el ritme vertical marcat per l’alineació de les obertures, sis portes balconeres per planta i l’horitzontal amb balcons correguts. A la primera planta, la principal, el balcó ocupa l’amplada de la façana mentre que als altres pisos els balcons són correguts entre les dues portes dels extrems i les dues obertures centrals tenen balcons individuals. Les baranes són de ferro amb decoracions geomètriques, excepte el tram central del balcó del primer pis, que és de balustres de pedra. El mur és d’estuc en fred de color clar, que simula carreus de pedra, i els emmarcaments de les portes estan remarcats en un color més fosc. La façana està coronada per una cornisa amb decoració geomètrica i a sobre hi destaca un timpà amb la inscripció “1930” dins d’un oval i la barana de balustres de la terrassa. Els tancaments de les portes dels balcons són de persiana de llibret i la coberta és en part de teulada a dues vessants i en part plana per al terrat a la part del davant. Al darrere encara es conserva, a tocar de la plaça Porxada, una part del garatge de camions coberta amb una esvelta volta rebaixada. El catàleg protegeix el volum de l’edifici i la composició i els elements de la façana per la interpretació que fa del Noucentisme i perquè manté l’estètica de l'eixample de principi del segle XX del carrer Guimerà. La casa era del conegut transportista Bonaventura Mora i al final dels anys trenta la van arreglar els seus fills amb l’afegit d’un garatge posterior gran, just quan els camions substituïen els carros. L’accés al garatge es feia per un carreró desaparegut que coincidia amb l’actual sortida del pàrquing de la plaça Porxada.
DOCUMENTACIÓ: Expedients d’obres 20.106 i 20.099 de l’arxiu municipal de Manresa (ACBG).
