per Quintí Torra Cordons, 26 de setembre de 2026 a les 11:12 |
Retòrica ferroviària
Començo la bugada del mes amb l’inefable tema de Rodalies, que gairebé podria ser fix en aquesta secció. Un usuari habitual del servei em diu que el dia 21 de juliol tampoc no es van complir horaris i van fer sonar pels altaveus una frase que el meu comunicant ha trobat sublim en l’art d’informar sense informar: "Per motius operatius, els trens de la línia R4 porten retards que podrien superar els 20 minuts". Si analitzem en detall aquest missatge ens adonarem de la virtut de semblar donar dades sense donar-ne cap ni una. Perquè, passi el que passi, res no pot desmentir el contingut del missatge.
Bonic i del nord
Em fan arribar una pífia idiomàtica d’aquestes que fan gràcia. Es tracta, clarament, d’una traducció automàtica del castellà al català, que trobareu al Carrefour de Bufalvent, i que ofereix el producte “Bonic i del Nord”. Com és sabut, la paraula castellana bonito té en català dues traduccions ben diferents: bonic i bonítol, i aquesta darrera, evidentment, era la que hi corresponia en aquest cas. No venen ensaïmades mallorquines
Al carrer de Sant Andreu s’hi han anat posant alguns nous establiments dels que en podríem dir innovadors i un d’aquests és la botiga La Mallorquina, regentada per la cantautora Joana Pol, nascuda a la població mallorquina de Selva, que, a més de vendre discos, fa la funció d’espai cultural i acull iniciatives diverses. El cas és que, com constata una lectora, s’ha vist obligada a aclarir –suposem que a causa de consultes sovintejades– que “no venen ensaïmades, que venen discos”, tal com queda reflectit a l’anunci que hi ha a la porta. Empar Moliner a la Festa del Tomàquet
A finals de juliol va arribar a Manresa puntualment la Festa del Tomàquet, que aquest any protagonitzaven els vins de la DO Pla de Bages. No sé si és això el que va moure l’escriptora Empar Moliner, experta en la difusió del món de la viticultura i domiciliada actualment a Castellbell i el Vilar, a ser present al Mercat del Tomàquet, com queda reflectit en la imatge que m’envia un lector. Ja tenim samarretes del parlar de Manresa
Si fins ara teníem el llibre El parlar de Manresa, escrit pel president de la nostra associació editora, Jaume Puig, i del qual van derivar unes exitoses tasses amb paraules manresanes, ara us puc anunciar que ja hi ha també samarretes amb paraules nostrades. Les han tret al mercat les impulsores de l’espai La Simbiosi, del carrer Vilanova, regentat per cinc creatives, que també en venen amb altres mots que al·ludeixen a la nostra ciutat, com ara Manrússia, Crist Rei o La Xixo.
I samarretes i tasses de Manresa amb l'estanquera
Però també us he de parlar d’unes altres samarretes, que trobo francament poc afortunades. Es tracta de les que es venen a la botiga DCasa, del segon tram del Passeig. Porten imatges de Manresa i al costat llueixen una bandera espanyola. Aquesta insòlita proposta per a turistes va acompanyada d’altres productes de marxandatge, com ara tasses, pitets i bodys, tots amb la corresponent estanquera.
Funeral insòlit
I per acabar us deixo amb el que suposo que es tracta d’una altra pífia d’aquelles que es produeixen en tots els mitjans, sovint per les presses en l’edició. Me la va enviar una lectora de la revista, que es va adonar que, en la portada del diari Regió7 del dia 1 d’agost, es destacava al peu el títol del reportatge que obria l’edició: “Els mercats de barri de Manresa troben a faltar més clients joves”, amb un encapçalament que hi deia “FUNERAL”. No sé si el títol era premonitori, però més aviat m’inclino a pensar que devia anar destinat a un altre lloc.
