La càmera plantada en un racó del camp de futbol observa les tanques de separació entre la gespa i les grades de ciment a l’altra banda de la presidència. La foto mostra l’ensorrament d’una part de l’estadi per fer el pavelló nou. La construcció d’una sala de barri al Pujolet era una prioritat planificada per l’equip d’esports de l’Ajuntament des del 1983, amb un pavelló poliesportiu cobert per a la pràctica esportiva. El camp era propietat de la família Cecchini. Per impagament del deute acumulat amb l’Ajuntament, el Centre d’Esports, que n’era l’arrendatari, va ser desnonat el 30 de juny de 1985. Una setmana abans s’havia fet al Pujolet el darrer partit de futbol entre jugadors professionals del club i veterans. El 25 d’agost, el CEM va jugar el primer partit a l’Estadi Municipal del Congost. Cal remarcar que a més de l’endeutament, la zona era la d’un barri en expansió i per a l’Ajuntament el camp representava un entrebanc urbanístic. L’entrada a l’estadi era pel carrer Sant Fruitós. Des del 1989 hi ha el poliesportiu del Pujolet, que acull les activitats dels clubs Patí Manresa, Patinatge Artístic Manresa i Futbol Sala Manresa. Part de les grades es van reaprofitar com a seients dels espectadors assistents a aquestes activitats.
Amb el desmantellament del camp es van produir canvis en la configuració urbanística. Es va continuar el carrer Lleida entre la plaça de l’Excursionisme i l’entrada del carrer Numància, amb noves edificacions sobre el que havia estat una part del camp de futbol. La primera casa de la dreta de la foto s’edifica el 1987 i té la façana força enllestida, però no es va habitar fins al 1989, segons el Cadastre. La casa que fa un punt rodó, del 1967, coincideix amb l’actual plaça de l’Excursionisme, amb l’antic pollancre. A l’esquerra hi ha els darreres de les cases del general Prim. Al costat i al centre de la foto s’observa un bloc de cinc pisos amb tribunes blanques que correspon al número 20 del carrer Lepant. És del 1968, segons explica la inquilina Montserrat Mira, obra del contractista Escolà. A sota hi ha dues teulades d’un cobert industrial on abans, segons la Guia de Manresa de 1965, hi hauria hagut els accessoris tèxtils de Casals Soler. La paret mitgera de l’esquerra és el bloc de pisos del número 10 del carrer Numància i les cases amb tribuna del davant són dels números 5 i 7. La gran paret mitgera de l’esquerra de la foto és la part del darrere del número 8 del Lleida, on s’acabava el carrer. El mur coincidia amb les grades del camp que es van ensorrar per a la construcció dels nous habitatges. El camp de futbol reflectia la publicitat de l’època amb tanques com Conservas Chistu, Catalana Occidente, Pirelli, Viatges Aster, Mobles Francitorra, Comercial Morros, Supermercats Llobet, Restaurant Masia Les Brucardes, Catalana de Gas, Caixa d’Estalvis de Manresa, Mutua Universal i General Òptica. Tot i que no es veu a la fotografia, a la dreta hi havia el camp de basquetbol del club fins al 1979, en què es va crear el Manresa Esportiu Bàsquet. Més endarrere, la fàbrica de teixits de Pere Carreras Roca, on ara hi ha Kids&Us, companyia educativa d’anglès local amb projecció internacional, que patrocina l’equip de bàsquet, Kids&Us Manresa.
