El filòleg i bon amic Jordi Badia Pujol em proposa de parlar de la forma dialectal trambanejar –i també de la variant trambaneiar, que és la que feia servir la seva mare–, sinònim de trontollar, tentinejar o fer tentines, que voldria dir caminar sense estabilitat, fer esses, anar de cantó... He de dir que prèviament ja m’ho havia suggerit l’historiador i també bon amic Jaume Serra, i que he pogut comprovar que alguns parlants manresans també usen o usaven la variant tarambanejar.
El mot no surt al diccionari normatiu (DIEC2), que sí que descriu fer tentines en el sentit de “fer passes vacil·lants com les d’una criatura que tot just comença a caminar, un convalescent, un embriac, etc.”. Tampoc no consta la paraula en el Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC), però el diccionari Alcover-Moll (DCVB) recull aquesta variant a Solsona, Cardona i Gironella, entre d’altres llocs, i també recull la forma tarambanejar, en el mateix sentit. I a Manresa era una forma ben usual i encara avui molts manresans la fan servir.
