Catalunya ha viscut un dels estius més calorosos de la història i aquells qui no han pogut migrar cap a punts de la geografia amb temperatures més baixes han hagut de passar les hores a l’ombra o refrescant-se. A tots els pobles i ciutats, les piscines municipals són un refugi climàtic de primer ordre i moltes famílies hi passen bona part de les jornades estiuenques de vacances. A Manresa, però, ja fa anys que els usuaris de les piscines es queixen de les estretors de les instal·lacions i de la poca capacitat d’esbarjo d’un recinte que, si bé és veritat que compta amb bons equipaments per a la pràctica esportiva, sempre ha disposat de poc espai de solàrium i per estendre les tovalloles. I és que una ciutat de 80.000 habitants potser no en fa prou amb una única piscina pública que, a més, ha d’estar concebuda per acollir el CN Manresa i rep els centenars de socis i sòcies de l’àrea esportiva.
Davant les poques prestacions de la piscina exterior del carrer de Viladordis, a l’estiu, molts manresans i manresanes opten per anar a instal·lacions de municipis veïns com Santpedor, Sant Fruitós, Navarcles, Sant Joan de Vilatorrada... L’èxode s’explica, d’una banda, per una qüestió de preu, i per altra banda, per la concepció de les instal·lacions, més pensades per al lleure i el repòs dels usuaris que no pas les de Manresa. Per això la ciutat caldria que es plantegés seriosament si en té prou amb només unes piscines o s’hauria de plantejar construir-ne unes altres de descobertes de caràcter més recreatiu —amb més espai enjardinat i ombres— semblants a les dels pobles veïns en què petits i grans poguessin passar els dies d’estiu. L’emplaçament ideal seria la zona del Congost, on, a banda d’acumular poliesportius, també es podria fer un lloc a l’esbarjo aquàtic.
