Per sort vivim en uns temps en què hem vençut les supersticions i sabem que no passen desgràcies només perquè s’oculti el Sol uns instants. La seguretat de gaudir d’un espectacle innocu, únic i gratuït ofert per la Productora més antiga i solvent de la Història, ens va tenir entretinguts una bona estona observant el moviment de les esferes. Cal felicitar el Guionista. És un dia que recordaré tota la vida i segur que em passarà pel davant dels ulls el dia que em mori.
Jo no em vaig tornar boig per veure l’eclipsi, no em calia. Fa anys que la família tenim un apartament vora mar a les Terres de l’Ebre, i s’esqueia que el dia del fenomen hi estàvem passant les vacances. Només calia pujar a la terrassa, instal·lar les gandules, preparar uns còctels, posar-se les ulleres ISO 012 082026 i gaudir relaxadament del moment amb música clàssica de fons, vaig triar Els planetes de Holst. Per compartir-ho, vam convidar una parella amiga a l’esdeveniment. Tot de pel·lícula. I la veritat, va ser emocionat viure el minut de nit postissa fent fotos amb el iphone15plus amb ultra gran angular i super48Megapixels de definició que, modèstia a part, van sortir espectaculars i un cop publicades a les xarxes socials, van triomfar: Gairebé la majoria dels meus amics van clicar m’agrada.
Quan el Sol ja gairebé s’estava ponent per deixar pas a l’autèntica nit, vaig baixar per començar a preparar un sopar que amaniríem amb comentaris sobre la fortuna d’haver compartit uns moments històrics que ens feien sentir gent privilegiada. També va ser històrica la visió de l’apartament desmantellat i saquejat. Com el Sol, en uns instants havien desaparegut les joies heretades de la mare de la mare de la meva parella –que mai no deixava a casa quan marxàvem per por que les hi robessin–, l’ordinador, l’altre telèfon mòbil que havia quedat a la taula del menjador, el portàtil, tres quadres d’artistes reconeguts i el gos. Això em va fer ràbia. Havíem sentit els lladrucs del pobre animal en el moment de màxima foscor, però com que ja estàvem advertits que les bèsties podien tenir comportaments estranys durant l’eclipsi, fins i tot vam fer comentaris irònics a la reacció del Gemec; resulta que ens avisava de la presència dels lladres. No m’ho perdonaré mai, sempre l’havia considerat un inútil només capaç de donar amor, demanar menjar i pixar al carrer.
