Lafoz-Quinto, dos cineastes molt cinèfils

Lafoz: Recordo que amb el Gabi [Gabriel Campoy] vam tenir aquesta idea i us ho vam comentar a tu i a l’Esteve.

Quinto: I va coincidir que amb l’Esteve Soler també hi donàvem voltes. En un primer moment, la idea era fer projeccions de cinema a la fresca. El fet és que, sense haver-ho parlat abans, tots vam tenir la mateixa idea, de manera que vam decidir ajuntar-nos i tirar-ho endavant.

Lafoz: Vosaltres ja teníeu contacte amb el Bages Centre, pel festival Clam. Vam preparar un dossier, vam presentar-lo al Padró i ens va dir endavant. De fet, ells ja ho feien això de passar pel·lícules de reestrena, però no acabava de funcionar. La clau de l’èxit de la proposta està en com ho hem empaquetat i en la comunicació. Nosaltres procurem que cada sessió sigui un esdeveniment. Sortim a presentar, passem el tràiler; al principi, fins i tot hi incorporàvem alguna actuació sorpresa... La comunicació és clau per engrescar la gent. Utilitzem les xarxes, anunciem la programació d’una manera semblant a un festival, amb tot el cartell de pel·lícules... Presentant-ho com a festival la gent té la sensació de ser partícip d’alguna cosa gran. Després de tres anys podem dir que tenim un públic molt fidel.

Quinto: I depèn de cada pel·lícula s’hi afegeix un públic nou. Ara que vam fer El bueno, el feo y el malo va ser sorprenent: va venir molta gent jove que no l’havia vista mai. Jo m’imaginava un públic d’edat avançada i, en canvi, va haver-hi molts joves. Potser també pel factor Tarantino, un director que sempre parla d’aquesta pel·lícula. I això que són tres hores de peli, amb els seus temps allargadíssims...

Lafoz: Això del públic jove és brutal. Hem aconseguit enganxar una generació que no anava mai al cinema. N’hi ha que, facis el que facis, cada quinze dies els tens allà. Han descobert l’hàbit de veure cine al cinema. La majoria són pel·lícules que han tingut un èxit popular i a la gent els agrada de redescobrir-les o descobrir-les.

Quinto: Malgrat que moltes de les pel·lícules que programem es poden veure en plataformes, això no els frena.

Lafoz: També busquem pelis que veure-les en pantalla gran tinguin aquest valor extra. No és el mateix mirar-te El bueno, el feo y el malo en un gran pantalla o a casa. I també intentem que la programació sigui festiva i ben diferenciada de la de Cineclub, amb qui mirem de no trepitjar-nos.

Quinto: De fet, jo mateix tinc un peu a cada lloc... Són dos tipus de cinema, perfectament compatibles.

Lafoz: Les sessions de Cineclub es fan en diumenge, a la tarda, i nosaltres en dijous, cada quinze dies, a les nou del vespre. Hi ha qui diu que és massa tard, però si ho avancem a les vuit, hi ha gent que encara treballa. Sigui com sigui, tenim una base de públic fidel d’una vuitantena de persones, que no està gens malament.

Quinto: A més de les sessions del dijous també organitzem les sessions Midnighters i les sessions familiars de diumenge al matí, a preus reduïts. En les sessions Midnighters cada vegada hi tenim més gent. En les últimes sessions hem tingut cap a 130 persones de públic.

Lafoz: I això que són sessions sorpresa! Comencem a les 9 i passem dues pel·lícules seguides. La gent es fia del teu criteri. Ve a sorprendre’s i amb actitud festiva. Solen ser pel·lícules tronades, de terror, divertides...   

Quinto: Podem dir que ha estat una bona temporada. Hem tingut una mitjana de 127 persones per sessió. Hem fet unes 27 sessions i s’han venut cap a 3.300 entrades. Si hem baixat respecte de l’any anterior és perquè enguany hem programat menys sessions.

Lafoz: I després allarguem la programació amb les sessions d’estiu de cine a la fresca, que organitzem en col·laboració amb l’Ajuntament i Cineclub. El repte és trobar pel·lícules per a tots els públics, doblades al català i que siguin assequibles. Enguany les passarem en quatre barris.

Quinto: La programació del curs vinent ja la tenim pensada, però no sempre podem programar les pel·lícules que voldríem. De vegades ens trobem amb pelis que estan blocades.  Des del primer dia nosaltres volíem passar Alien, però com que van estrenar Alien: Romulus, durant un any o dos l’empresa distribuïdora bloqueja els títols anteriors, i no et donen la llicència, perquè volen que la gent vagi a veure l’última versió. S’entendria que ho fessin perquè les volen projectar-les ells, però tampoc no ho fan.

Lafoz: Ja ens agradaria passar Star Wars, però no ens l’autoritzen. Quan vam voler fer  Eduardo Manostijeras, de Tim Burton, no vam poder perquè li acabaven d’estrenar Beetlejuice Beetlejuice.

Quinto: És estrany això, perquè a més a més els fas publicitat...  Per a ells hauria de representar un benefici, però no ho deu ser, perquè segur que ho tenen estudiadíssim.

Lafoz:  Ara són les distribuïdores les que estan tornant a moure aquest cine de reestrena. Hi haurem de conviure cada cop més.

Quinto: Al començament fèiem una mica més de xou. Si ens diem Atlàntida Picture Show és per The Rocky Horror Picture Show, una pel·lícula que tenim moltes ganes de tornar a fer.

Lafoz: En el nom hi ha una part d’homenatge al Cinema l’Atlàntida, que és on havíem vist moltes d’aquestes pel·lícules que ara programem.

Quinto: Al Cinema Atlàntida encara hi queden tres sales. Hauria estat bé reobrir l’Atlàntida. De fet, la primera idea va ser aquesta, però perquè el públic pugui accedir-hi s’han de fer massa coses. Les normatives d’abans no són de l’ara, molt més exigents. També és veritat que poder projectar a la sala 1 dels Bages Centre, com fem amb les sessions del dijous i les matinals de diumenge, és un privilegi. A més, són uns còmplices importants, gestionen els drets, ens aconsegueixen les còpies...

Lafoz: S’ha recuperat l’experiència col·lectiva d’anar al cine i veure la pel·lícula en comunitat, acompanyats de tota la gent. I quan s’acaba la projecció, sorprèn veure com la gent aplaudeix. Potser perquè, d’alguna manera, tenen la sensació d’haver assistit a un esdeveniment. 

Quinto: La nostra idea és engegar el setembre amb una sessió sorpresa. Serà una pel·lícula que fa molt de temps que volem fer. No serà de Tarantino, però segur que ho petarem igualment.