La màgia escènica o il·lusionisme és l'art d'executar trucs que semblen desafiar les lleis de la física o de la lògica per crear una sensació d'astorament en l'espectador. Tot i que sovint es presenta la màgia com un fet sobrenatural, els il·lusionistes deixen clar que es tracta d'un truc: l'efecte és real –el públic realment veu quelcom sorprenent–, però el mètode es basa en tècniques ben conegudes. Per això cal formar-se i practicar molt, moltíssim. Aquesta part de l’ofici és merament tècnica. Però, en un tant per cent tant o més elevat, cal afegir-hi la posada en escena, la connexió amb el públic, el vestuari, la música, els llums... Perquè, per damunt de tot, un mag és un artista. Com assegura el Mag Rovi en el reportatge central de la revista: “la tècnica s’aprèn, la personalitat escènica es va construint actuació rere actuació”. La majoria de mags del país en les darreres dècades han tingut dos referents mediàtics que han sabut barrejar màgia i humor: el Màgic Andreu i, més recentment, el Mag Lari.
Precisament Lari és, ara mateix, qui coordina els espectacles del Mago Pop, també català, famós per haver comprat dos teatres a Barcelona i dos més als Estats Units. Un nou referent de l’alçada de David Copperfield en l’il·lusionisme o Juan Tamariz, que va morir l’agost passat, en la cartomàgia. Lluny d’entrar en competència entre ells, els mags de la Catalunya Central fa anys que es troben periòdicament per intercanviar experiències i fer créixer els seus espectacles i trucs a partir de l’observació de la resta de col·legues. Fa una dècada, al Casal de les Escodines, l’afluència d’il·lusionistes es va disparar i, a part d’acollir gent vinguda d’altres comarques, també van rebre visites de mags i mentalistes de renom. La ressaca d’aquell esclat d’il·lusionistes va donar forma al Festival Màgic Manresa, que el 26 de setembre celebra la setena edició. Un certamen que combina l’esperit dels mags de la comarca amb l’empenta de la productora Èpic, rere de la qual hi ha el Màgic Pol. Un esclat de màgia manresana.
