Em dic Lluïsa Rodríguez Lázaro i tinc 52 anys. Vaig estudiar Enginyeria Geològica i he treballat com a enginyera en empreses d’enginyeria, fent estudis de terreny per a obra civil. Acabant la carrera vaig conèixer l’ONG Enginyeria Sense Fronteres (ESF), que em va donar l’oportunitat de conèixer la realitat d’altres països. Vaig col·laborar com a voluntària, vaig formar part de la junta directiva i vaig treballar en projectes d’abastament d’aigua a El Salvador, Etiòpia, Gàmbia i Moçambic. Després de néixer la meva filla, vaig fer un canvi laboral per entrar en el mon de la docència. Des d’aleshores he treballat com a professora de Matemàtiques a Secundària. Durant els primers anys de docència, vaig conèixer a través d’una amiga el programa de Profesorado visitante, del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports, que ofereix la possibilitat de treballar com a professora als Estats Units, Canadà, Alemanya i Xina. La seva experiència em va motivar, uns anys després, a presentar-me i provar sort. Amb la meva filla ja gran i l’experiència d’uns quants anys com a docent a Catalunya, em va semblar un bon moment per recuperar el meu esperit aventurer.
Aquest curs passat he estat a Houston, treballant a la Jones Middle School del districte escolar d’Aldine, com a professora de Ciències Naturals de sisè grau. El canvi ha estat considerable, tant a nivell laboral com a nivell social. Només puc parlar de la meva experiència, limitada a una escola en un Estat. Una experiència molt concreta, no voldria generalitzar. Hi vaig arribar el mes de juliol, a quinze dies de començar a treballar. Allà el curs escolar comença a l’agost i acaba el mes de maig. Calor, molta calor. Humitat… Houston és una ciutat molt gran i molt extensa, cap muntanya, cap referència, només els gratacels del downtown. El vehicle és imprescindible. I la rebequeta també, perquè vagis on vagis l’aire condicionat funciona a tot drap. Al principi et sembla que estàs dins una de les pel·lícules americanes que has vist a la tele: el bus escolar, el camionet de correus, les pick up, els cowboys amb les seves botes i barrets, les grans autopistes, els policies superarmats… A l’escola: detector de metalls, cheer leaders, la cafeteria, policia als passadissos. Un escenari diferent, però alumnat molt semblant i professorat amb les mateixes preocupacions. Globalització!
La meva vida a Houston ha estat molt centrada en la feina. Inevitablement he hagut de dedicar molt temps a conèixer el sistema i adaptar-me a les metodologies, i a preparar materials. En general la gent treballa molt, les jornades laborals són llargues i també ho són els horaris dels comerços. Supermercats oberts des de les sis del matí a les onze de la nit els set dies de la setmana, negocis que només abaixen persianes per Nadal i Thanks giving... Consum, consum i consum… Però, malgrat que pot semblar que la gent és molt individualista, m’he trobat molt acollida i m’han donat molt suport a l’escola. Sempre amb actitud positiva i encoratjant per millorar. Petits detalls del dia a dia que transmeten benestar i et fan sentir bé: “Have a nice day” és una de les frases més repetides, juntament amb un somriure. “Got you” t’estan escoltant; “Appreciate it” mostra d’agraïment. “Yes ma’am”, afirmació respectuosa que m’ha costat d’acceptar, però que forma part de la seva manera de ser. Però també he tingut temps de gaudir dels parcs de Houston, els museus i la música. Hi ha força activitats per fer a l’aire lliure: concerts i música en viu d’accés lliure, visitar pobles petits i curiosos dels voltants o les platges de l’illa de Galvestone. Encara em queda molt més per conèixer i visitar. La meva intenció és continuar-hi un any més, potser dos, però definitivament tornaré a Catalunya. Per a mi és una experiència temporal. A la meva edat, voldria gaudir de la qualitat de vida del nostre país i de la família.
Lluïsa Rodríguez Lázaro treballa com a docent a Houston, Texas (EUA)
