Empar Moliner-Joan Soler, una passió compartida a l’entorn del món del vi

Moliner: Al Bages s’estan recuperant unes varietats que fan dels vins d’aquesta comarca uns dels més singulars del món.

Soler: La font d’inspiració més gran que té aquesta terra és el seu passat, amb tot de varietats, sabors i perfils arrelats a la seva història. Quan veus que hi ha marques de nova creació que s’han de treure de la barretina quins atributs poden posar-hi, pensant en un determinat mercat, t’adones que nosaltres això ja ho tenim. Només cal remenar una mica i anar al fons del sac. Al segle XIX, al Bages, hi havia 27 mil hectàrees de vinya, amb totes aquestes varietats de raïm que ara anem recuperant, perquè qui vingui darrere nostre pugui tornar a viure de cultivar la terra, tot mantenint un sentiment de pertinença a un territori i una cultura.

Moliner: Estimar és conèixer. Si no coneixes,  no estimes. El picapoll, el mandó i el sumoll són varietats d’aquesta terra, que ja hi eren molt temps abans que nosaltres. Per sort, gràcies a tu i altra gent com tu, hi estan tornant a ser. El que cal és que tothom se les senti seves, les conegui, les comprengui, les estimi, tal com passa en altres regions, no tan complicades com la nostra, perquè a Catalunya tenim moltes varietats. Tu vas a altres regions i, joves i vells, tots coneixen aquell vi. No volen saber res de cap altre. L’estimen, és seu aquell sabor. Nosaltres hem d’aconseguir sentir com a nostres el sabor del picapoll i el mandó.

Soler: Antigament a les cases sempre hi havia un porró a la taula...

Moliner: Ara el vi dels migdies del dia a dia l’hem perdut. La gent, per dinar, s’emporta el tàper. Entre setmana no bevem vi. Busquem altres moments de consum de vi: quan ens trobem amb els amics i el cap de setmana. Bevem menys, però millor. Els joves, a tot el món, costa que beguin vi. També ens costa que mengin fricandó.

Soler: El consum canvia i el vi també. El consum del vi va canviant d’acord amb els canvis d’hàbits de la societat. Ara reservem el vi per a situacions o dies especials. El porró a la taula formava part del consum de calories que ingeria una persona per sobreviure. Per això el vi de tota la vida ha estat considerat un aliment. Encara avui dia, legalment, és un aliment. Per això es poden organitzar tastos i publicitar-los... A l’edat mitjana, a Barcelona, es consumia un litre per persona i dia. En la societat actual el vi, més que cap altra beguda, ens fa mantenir oberts els sentits, fa que parem atenció en allò que fem, és un moment de gaudi... I el que hem de fer és no fer-ho massa complicat. Un dia en prens un i un altre dia un altre, i així et vas formant un criteri. El vi és molt simple: t’agrada o no t’agrada. Això que algú olora un vi i sap dir de quina anyada és, és majoritàriament fals. La màxima aspiració que tenim els del món del vi és equivocar-nos amb criteri.

Moliner: Té gràcia això que dius, i és molt cert que el criteri te’l vas formant a mesura que vas tastant vins. Quan algú diu: “Jo no hi entenc, de vi!”, jo dic: “I jo tampoc”. Tampoc no entens de guionistes, però bé prou que saps dir si una pel·lícula t’ha agradat o has trobat el final horrorós. No tens problemes a l’hora d’opinar perquè n’has vist unes quantes. No cal ser futbolista o entrenador per opinar de futbol. No passa res perquè un vi t’agradi o et deixi d’agradar. I d’altra banda un dia et pot venir més de gust un vi i un altre dia un altre. Tot el vi que et donin estarà ben fet. Tothom fa el vi segons el seu criteri i tu has de triar.

Soler: Una persona molt vinculada al negoci del vi deia que si vols conèixer la realitat d’una zona has de comprar vins econòmics. En aquests vins, deia, és on hi ha la veritat d’aquell indret, perquè expressa la falta de maduració o el resultat d’una barreja, que mostra, però, una tendència... I a mesura que vas pujant de gamma vas trobant l’ego del propietari. La veritat es troba en la tina de milers de litres de la cooperativa. A partir d’aquí, cada celler va construint el seu vi, procurant mantenir la identitat de cada lloc. Els vins del Bages estan tenint una trajectòria ascendent. L’altra cosa és que aquest món és lent, perquè es viu molt de tòpic, de recomanació. Per fer-te un lloc de vegades necessites una generació. El temps, en el vi, es compta per generacions. Tant pel canvi d’hàbit com per fer-te una marca. El negoci del vi no és difícil: ho passes malament els primers 200 anys. Què vol dir això? Que el recorregut és lent.

Moliner: I tot són cicles. En un temps tot el món plantava cabernet. Ara som en el cicle d’apreciar les varietats autòctones. És com entrar en una llibreria i trobar-hi Shakespeare, però no Josep Pla. Tu pots fer una llibreria només d’autors catalans, però el llibreter intel·ligent tindrà tots els bons. Tindrà Shakespeare, Goethe i Rodoreda. A tot el món ara la tendència és reduir el grau, per primer cop es beu més vi blanc que negre i, casualitats de la vida, els vins recuperats del pla de Bages ara són la moda mundial. Tot el món vol aquests vins que abans no volia, perquè eren lleugers, no tenien color, no semblava que fossin prou madurs.

Soler: Quan vam tornar a plantar vinya al Bages la gent era escèptica, perquè aquesta terra havia perdut la memòria. Jo mateix, com a fill del Bages, havia perdut aquesta memòria d’una terra de vinya, i quan anàvem a buscar bolets i vèiem les margeres i les barraques, no fèiem l’associació amb el passat. El que hem aconseguit, en aquesta generació, és tornar a tenir consciència que el Bages havia estat la zona amb més extensió de vinya de tot Catalunya. Però ara només disposem de 500 hectàrees, i això fa que, quan el volum no és gaire gran, el nivell de visualització és més petit i les coses vagin més a poc a poc.

Moliner: La gent que feu vi sou uns artistes i els artistes el que volen és estar envoltats d’artistes. El vi és per a la gent intel·ligent, com el llegir, com el cine. L’art és per a la gent sensible i desperta. I val a dir que les dones sempre han estat presents en el món del vi. Quan antigament els homes anaven a treballar a les fàbriques, eren elles les que cuidaven les vinyes. És veritat que, fa uns anys, una dona sola en una cocteleria feia estrany, però això està canviant, perquè els del vi, com els lectors, tenen moltes ganes de passar-s’ho bé i compartir.

Soler: Ara està molt normalitzat que vagis a un celler i que la directora tècnica sigui una dona. Segur que encara hi ha una part de masclisme estructural, com a tot arreu. Però en els darrers trenta anys, i gràcies a la carrera d’enologia, als cellers s’hi ha incorporat moltes dones. Abans l’enologia l’exercien els químics i els farmacèutics. Amb l’arribada de la formació universitària es dona entrada, de manera molt natural, a les dones, i ningú no se n’estranya.