Una proposta inaudita: un sol actor, el Joel, i vuit personatges, al Kursaal. És d’hora. El trobo preparant-se a dalt de l’escenari. Pujo directe per les escales del mig. “M’havien avisat”, em diu. Li presento la revista El Pou de la gallina. Reacciona ràpid: “Ah! molt bé!. No tinc gaire estona, vull passar text, no voldria encallar-me...” i es mou per l’escena tot recitant. Conversem, fem memòria de la darrera vegada amb El Gran Comediant... “I la foto?”. “Sí”... li dic. Fem una sessió ràpida, canvia de cadires a l’escena, de cares, de posats... quin goig fer fotos a un actor. Torna la regidora. “Ens veiem després de l’obra”, li dic. Ell dalt de l’escenari. Marxo sentint fragments de l’obra.
La funció és a les vuit. El públic arriba amb expectatives personals diferents i ganes de gaudir de teatre. S’inicia l’obra. En Joel és allà, assegut al balancí. El canvi de personatges es fa evident, ell sol els interpreta tots ben caracteritzats. Els identifiquem. Els diàlegs ens deixen entreveure el caràcter de cada un d’ells, el pes que tindran en la trama i el desenllaç de l’obra. Cent minuts després. el públic reacciona amb aplaudiments, gairebé tothom es posa dret. Ens ho ha fet per a nosaltres. La connexió és evident. El Joel ens els agraeix. També la tasca de la regidora i dels tècnics de llums i so. A la sortida, tothom comenta l’obra, els diàlegs, l’actor... A poc a poc, l’experiència teatral com a espectadors es completa al pati del Kursaal. Mentrestant, la visita del Joel acaba amb la signatura del llibre d’intèrprets al Kursaal. Dedica unes paraules amables al teatre. I encara té temps per anar a saludar uns coneguts al vestíbul. Fins a la propera, Joel!
