Aquest any els quioscos del Passeig s’han quedat sense pretendents. Sigui perquè no surt a compte arrendar-los o perquè ja hi ha prou terrasses on seure a fer el got tot prenent l’escassa fresca, el fet és que, si ningú no fa el pas, es quedaran per vestir sants durant tot l’estiu. A falta d’iniciatives privades, tal vegada l’Ajuntament mateix podria estudiar-ne un ús alternatiu. A Manresa falten urinaris públics –per als gossos ja tenim els pipi-cans–, que podrien comptar amb el suport dels mossos de paisà sobrants de les escoles i les assemblees de mestres. Alhora que en garantirien el bon ús, podrien practicar controls d’orina als sospitosos d’anar flipats. De les dutxes de confort, en cas d’optar per aquest servei, igualment necessari i imprescindible, se’n podria ocupar el col·lectiu d’exhibicionistes i pederastes penedits. I encara hi hauria la possibilitat d’obrir un dispensador de veces per a coloms, regentat per un estol voluntari de falcons pelegrins. Tot sigui per estalviar als passejants i els clients de les terrasses les descàrregues femtals sobtades i engavanyadores de cada estiu.
