Gala Plácido
En la Gala Plàcido que es va fer el dia 27 de maig al teatre Kursaal, la presentadora Cristina Brondo va destacar la importància de la feina de maquillatge en els rodatges i va demanar un fort aplaudiment per a l'alumnat del cicle formatiu de maquillatge de l'institut Guillem Catà que van customitzar tot de personatges al vestíbul del Kursaal (vegeu-ne la foto adjunta). El que no va dir la presentadora, perquè no ho sabia, és que aquest cicle formatiu es deixarà d’impartir el proper curs. Quin contrasentit! Deixeu-me dir també que un dels homenatjats va ser el manresà Miki Esparbé, a qui el 6 de maig vam premiar des de la revista com a Manresà d’actualitat, que en el seu discurs d’agraïment va ressaltar la importància dels seus mestres i concretament de la seva millor professora, la també manresana Alícia Puertas, actriu i actualment membre de l'equip directiu de l'Institut del Teatre. I també va voler agrair a Joan Morros, cofundador del Galliner, l'oportunitat de ser col·laborador de l'entitat acomodant als espectadors amb l'armilla rosa i de poder veure moltes obres de teatre des de dalt del galliner del Conservatori.
Inquiets per l’ortografia
Em diu una amable lectora que aquesta pintada ja fa temps que hi és, al final del carrer de Santiago Rusiñol, a tocar de l’escola Sant Ignasi, i que li fa tanta gràcia que estaria bé que sortís en aquesta secció. Doncs, aquí la teniu. Òbviament les faltes d’ortografia són fetes a consciència!
Pedra evocadora
Em fan arribar també aquesta pedra, situada davant l'hospital de Sant Andreu, on algun usuari desconegut de l’hospital va immortalitzar aquesta frase: “Amiga piedra, gracias por aguantar mis llantos durante tanto tiempo en el hospital”. Desconec la història que hi ha al darrere, però segur que ha de ser intensa i que la persona que l’ha viscuda té vocació frustrada d’escriptor.
Més serveis públics a la Mion
Des de ja fa quinze dies els parroquians de l’església de la Mare de Déu de l'Esperança i tots els veïns del Mion disposen d'aquest servei públic. No és la primera vegada que em faig ressò en aquesta secció de l’abandonament d’objectes voluminosos a la via pública, i de wàter abandonat també n’hem immortalitzat algun altre. Esperem que quan això es publiqui ja s’hagi retirat degudament.
El canonge Mulet, encara
La revista Sàpiens del mes de maig passat publicava en la secció Sàpiens negre un article titulat I, durant nou hores, va ressuscitar, on l’historiador Jordi Mata relata l’episodi de la mort i resurrecció –durant nou hores i només per proclamar de dogma de la Immaculada Concepció– del canonge Francesc Mulet, que els manresans tenim molt present, perquè el sepulcre, que va patir un incendi l’any 2012, presideix el claustre de la Seu.
Manresa o Vic?
Un lector de la revista que viu lluny, però segueix l’actualitat manresana puntualment des de les xarxes, em passa unes imatges d’Instagram del programa L'Altaveu al Pati, de La 2 Cat, que analitza cada dia l'actualitat política amb experts, connexions en directe i debat. Aquell dia es van fer ressò de la detenció de 19 joves, 12 dels quals menors, per robatoris violents i agressions grupals a Manresa. Curiosament els entrevistats parlaven del centre de Manresa, però en les imatges que s’oferien s’hi intercalava clarament la plaça... de Vic!
Rodalies
I, per acabar, m’agradaria pensar que els nostres reportatges sobre anomalies de serveis públics serveixen per millorar-los. No és el cas del dedicat a Renfe. Tot i així, amb tota la modèstia, creiem que va tenir algun efecte. El reportatge explicava la irracionalitat que els autobusos de la Renfe haguessin de travessar tot Sant Vicenç i fer un gir irregular, havent-hi com hi ha a l’entrada del poble una parada per autobusos preparada per fer un canvi de sentit. No en van fer cap cas però, això sí es va deixar de fer el gir irregular. D'ençà la publicació del reportatge, doncs, els busos han circulat per carrers estrets del poble per fer el canvi de sentit de manera regular encara que, sovint amb cotxes mal aparcats, han calgut fer més maniobres, tot incrementant el temps del recorregut, just el contrari del que es pretenia! Una altra curiositat ha estat que pels altaveus de les estacions s’ha anunciat la «normalització» del servei de la línia R4, mentre encara es mantenia el tren llançadora de Terrassa a Manresa i els busos alternatius. Per entendre'ns: es normalitza sense normalitzar-se o es normalitza el servei mitges tal com ja funcionava. Perquè ara que ja s’ha restablert la circulació ferroviària entre Terrassa i Manresa, es fa de la mateixa manera que abans de la crisi de gener: interrupcions, retards i, el 13 de maig, amb retorn dels busos alternatius!
