No sabem on anirem a parar amb aquest govern del PSC que ha tingut els mestres en peu de guerra durant setmanes i té un ull permanentment mirant cap a Madrid per comprovar que l'executiu de Zapatero –perdó, de Sánchez– no s'ensorri. Això sí, ha arribat a un acord amb ERC i els Comuns per tirar endavant uns pressupostos que sembla que han de servir per capgirar-ho tot. Ara bé, una condició essencial per tirar endavant l'acord amb els republicans ha estat la recuperació del tren orbital, un megraprojecte ferroviari de 5.200 milions d'euros impulsat pel primer govern tripartit fa vint anys. El nou cinturó, a construir en 15 anys, uniria Mataró amb Vilanova i la Geltrú passant per Sabadell, Terrassa o Martorell. Per resumir la idea, una alternativa a les atrotinades Rodalies amb un itinerari que dibuixa una corona per damunt de l'àrea metropolitana de Barcelona que permet desplaçar-se per les ciutats de l'anomenat tercer cinturó sense haver d'entrar a la capital catalana.
D’aquest nou projecte de comunicacions, altre cop Manresa en queda al marge i s'ha de conformar amb l'erràtica R4 de Rodalies i els trajectes puntuals però eterns, dels Ferrocarrils de la Generalitat. El líder de Junts a l'Ajuntament, Ramon Bacardit, s'ha queixat del plantejament de la Línia Orbital Ferroviària assegurant que tant el PSC com ERC continuen impulsant polítiques ferroviàries pensades "únicament en clau metropolitana" i ha carregat contra el govern Illa per la manca de visió territorial. Té més raó que un sant, però la qüestió és que els governs passen, canvien de color, i pel que fa a les comunicacions a la Catalunya Central tot continua més o menys igual. Manresa continua orbitant al centre del país amb una C-55 que no s'acaba de desdoblar mai, una autopista que no hi ha manera de fer gratuïta del tot i uns trens projectats amb la visió del segle passat.
