Jordi Preñanosa Serra

Guanyador de diversos premis i concursos fotogràfics, es va donar a conèixer com a fotògraf a ManresaInfo i després va passar a TLB Grup, que dirigia Sergio Vázquez, amb qui actualment treballa a Manresa Diari, en l’apartat de galeries de fotos. Soci de Foto Art, entitat on va conèixer Rosalina Camps, a qui considera la seva «padrina i referent fotogràfica». Recorda especialment la primera exposició fotogràfica del 2013 amb Sussi Garcia al Centre Cívic Selves i Carner. Treballa en l’àmbit de la comunicació d’Ampans i és coautor del llibre Una finestra al món, de les trobades per l’alliberament dels presos independentistes a Lledoners.

A causa de la teva discapacitat, has hagut de fer front a prejudicis socials? Al col·legi Pare Algué, un alumne de cop i volta em va picar amb una pala al cap. Una monitora del col·legi em va portar a l’hospital de Sant Andreu, on em van posar uns punts al trau que m’havia fet. Ella va avisar als meus pares. He de reconèixer que alguns alumnes del Pare Algué em molestaven. En canvi a la Flama va anar tot bé.

Com la fotografia t’ajuda a desconnectar? Quan faig fotos només penso en les que faré. És la meva feina i em va molt bé perquè òbviament m’ajuda a desconnectar del meu dia a dia. Davant la càmera no penso en res més que fer el meu treball. Sempre porto la càmera a sobre, dins la motxilla. Però, de vegades quan vaig de nit, sobretot a l’hivern, per alguns sectors de Manresa, com ara la baixada del Drets o Santa Llúcia, em fa una mica de por d’agafar la càmera.
 

«Davant la càmera no penso en res més que en el meu treball. Sempre la porto dins la motxilla».

Foto Art

Quina va ser la influència de Rosalina Camps en la teva formació fotogràfica? Rosalina Camps va ser la meva padrina i referent fotogràfica. Va morir l’any passat a la residència de Bagà. Quan encara era a Manresa, recordo que revelava les fotos a la banyera. M’ensenyava la forma com s’havien de retallar les imatges i molts dels aspectes tècnics en què veia que podia millorar. El 2013, quan em vaig presentar per primera vegada al concurs de la Festa Major de Manresa, Camps em va dir que presentés una fotografia sobre el Correaigua, i efectivament va ser el primer premi. M’ensenyava fotografies guanyadores seves perquè m’anés fent una idea de per on anava el tema. Les seves explicacions em van ajudar cada vegada més a apujar el nivell.

Com veus actualment Foto Art? Hi he fet força amics, com Joan Segon, ja traspassat, Josep Brunet, Pura Travé, però lamento que quan ens trobem som poca gent i gairebé sempre els mateixos. Recordo molt bé l’etapa en què Santi Bajona feia de jurat, sovint em deia que algunes fotos no li agradaven i s’empipava molt amb mi, m’emportava més d’una bronca, però és clar que pretenia posar-me el llistó més alt. Sens dubte li he d’agrair que em va ajudar a millorar. D’altra banda he de dir que soc molt amic de la Sussi Garcia.

Et consideres cronista gràfic de Manresa? Oi tant! Quan sigui més gran estic segur que hauré estat uns dels cronistes importants de la ciutat. Penso oferir la meva obra a l’Ajuntament o a l’Arxiu Comarcal del Bages. M’agradaria molt regalar-li una foto meva a l’alcalde Marc Aloy. D’altres cronistes que m’agraden són Antoni Quintana, Salvador Redó o Genís Sáez.

Quan, com i per què vas començar a fotografiar la ciutat? Sempre m’ha agradat molt voltar per Manresa per fer-hi fotos de carrer, de paisatges, espais naturals, fenòmens meteorològics i la cultura popular en totes les seves manifestacions. Em satisfà molt especialment fotografiar la Seu, tant l’interior com l’exterior. Després la Cova, el Passeig i també la plaça Major.

Quin és el teu àmbit geogràfic d’actuació? És Manresa, llevat de quan fem les sortides de Foto Art, ja que aleshores conec d’altres ambients, com per exemple la Patum de Berga, on m’han acreditat diversos anys per anar-hi.

Com i què recordes del teu pas per ManresaInfo? És on vaig començar la meva activitat fotogràfica, de la mà d’Alex Gómez, que em va presentar Pere Fontanals, amb qui vaig col·laborar treballant cadascú des de casa seva. Bàsicament hi feia galeria de fotos. Hi vaig estar de finals del 2009 al 2012.

Què era TLB Grup? Un setmanari que va funcionar del 2012 al 2017. A partir d’aquesta data es va convertir en Manresa Diari. La meva tasca va ser la de fer galeries de fotos. Ara la televisió del TLB Grup ja no existeix.
 

Manresa Diari

Què és el que crida més l’atenció de les teves fotografies? A la gent li agrada que pengi fotos dels monuments de Manresa, paisatges sobretot si fan referència a Montserrat, que són les que tenen més èxit. Una vegada en vaig fer una que va tenir més de 700 seguidors favorables al Facebook, com també de la nau principal de la Fàbrica Nova. M’agrada molt com l’estan reformant. I també de les obres del carrer Guimerà, que aprofito com a notícia per al Manresa Diari.

Com definiries Manresa Diari? És un mitjà digital i hi soc des del 2013. Sergi Vázquez hi penja les notícies i la meva feina principal és fer-hi les galeries de fotos dels actes que es fan a Manresa al cap de setmana. També hi faig fotografies del dia a dia, que serveixen per compartir la informació. No tenim cap local, sinó que treballem des de casa.

Per què fas habitualment una foto del dia? M’agrada perquè sempre hi ha un tema diferent que surt a Manresa Diari i mensualment al Freqüència. Les ordeno sempre per dates.

Quin és el contingut de les fotos d’arxiu per al diari? Té un apartat que es diu multimèdia, on fonamentalment hi envio fotografies de les obres del carrer Guimerà, de la Fàbrica Nova i en general de tots els carrers que estan en obres, d’altres amb escombraries per recollir...

Les agendes comunicatives no cobreixen tots els actes de la ciutat i alguns passen desapercebuts. En el teu cas, en què et bases? Estic obert a tots els canals informatius que em puguin arribar i sovint les amistats properes  m’envien WhatsApp que em faciliten el cobriment d’alguns actes. A vegades m’inquieta no poder-los cobrir tots.

Com és que en les teves fotos no s’hi reflecteixen els conflictes socials? Si et dic la veritat, les manifestacions em fan por. Hi he anat en algun cas, però no m’agrada perquè a vegades acaben amb problemes i fins i tot enfrontaments amb els mossos d’esquadra. En aquestes circumstàncies tinc por de prendre mal i sé que els meus pares patirien si es donés aquest cas. El meu pare sempre em diu que vagi molt alerta amb les manifestacions i que tingui en compte que hi puc prendre mal. Conec fotoperiodistes als quals els han trencat la càmera.

Com va anar l’exposició sobre la cultura popular de Manresa, al casal del castell? Molt bé. Es tracta d’una exposició permanent que es va inaugurar el 2022, quan me la va proposar Manuel Izard com a director del Casal Cívic Comunitari Manresa-El Castell. A la inauguració van venir les regidores Mariona Homs, Núria Masgrau, el director dels serveis socials de la gent gran de la Generalitat, els meus amics, companys de feina, familiars, mitjans de comunicació... Em van fer un reconeixement que em va emocionar molt per la tasca que faig per Manresa. Ara amb la nova direcció es permet que hi hagi noves exposicions i quan les treuen hi tornen a posar la meva.

Meteorologia

Què hi trobes en el cel? M’agrada quan és ben blau, però també els dies emboirats que no deixen veure’l, amb núvols, pluja, llamps, la sortida de l’arc de sant Martí i tots els fenòmens meteorològics que apareixen. Ara mateix està a punt d’haver-hi un eclipsi solar que no em penso perdre. Tinc decidit que el veuré des del parc de Puigterrà. Estic esperant que un amic em passi els filtres especials que es requereixen per poder fer les fotografies.

Quina importància té la meteorologia en la teva feina? Enorme. Quan penjo les fotografies ja les gravo. En reben moltes i a vegades les meves no surten. En algun cas també me’n treuen a la 2 de TVE, en el programa Aquí la Tierra. N’envio sobretot de fenòmens meteorològics com l’excés de calor, camps de colze, de roselles. A vegades veuen que les he penjat a Facebook i em demanen permís per a poder utilitzar-les. No em paguen, els les ofereixo com a col·laboració.

Com t’ho fas perquè les teves fotos apareguin sovint al 3Cat?  Hi conec a molta gent i considero que hi tinc molts amics com Eloi Cordomí, Tomàs Molina o Francesc Mauri. Des de fa temps vam fer un grup del temps, de quan era TV3 i a vegades ens comuniquem per WhatsApp. No és que xerrem habitualment, però dins del grup Meteoblogaires és on tinc els principals contactes, sobretot relacionats amb la previsió del temps. Sovint hi passo fenòmens meteorològics de Manresa i fins i tot alguns vídeos. Passo fotos al portal 3Cat i ells trien les que surten. Depèn de la sort i de ser el primer d’enviar-les. El nom del 3Cat m’agrada perquè arriba a més jovent. També m’he fet amic de l’Òscar Bajona, de Regió7. Ens veiem sovint en molts actes i xerrem. Així com amb d’altres mitjans de comunicació. Ens ho passem molt bé.

Com decideixes els actes a cobrir? M’organitzo com puc per arribar a tot arreu. A vegades m’ho apunto en un paper per saber el que he de fer. Miro programes i subratllo el que més m’interessa. Sé que no ho puc cobrir tot, però m’apunto el que més m’agrada.

Amb les càmeres digitals, pots tirar fotos indefinidament. Com les selecciones prèviament? Efectivament. En faig moltes i després quan les miro per la pantalla de l’ordinador descarto totes les que no m’agraden. El criteri és eliminar-les quan la llum ha quedat molt cremada, o aquelles en què apareixen persones mogudes.
 

«Dins del grup Meteoblogaires és on tinc els principals contactes. Sovint hi passo fenòmens meteorològics de Manresa»

Ampans i La Pinya

Quina és la teva feina des del 2018 al servei de comunicació d’Ampans? Hi faig reportatges en vídeo i també algunes fotografies. Hi treballo els dimarts i els dimecres. La responsable, Joana Tubau, m’organitza les feines a cobrir, que sovint són una sorpresa. A vegades m’acompanya Alex Ballesteros que bàsicament entrevista professionals d’Ampans, com els monitors de l’escola, usuaris i treballadors del centre, o gent que tingui qualsevol tipus de relació amb l’entitat, ja sigui del Garden, dels restaurants Canonge i el Divers de La Parada... La meva tasca és la de fer i editar els vídeos i les fotografies, que després pengem a Facebook, Instagram i la resta de xarxes socials. A la comunicació d’Ampans, a més de Tubau i Ballesteros, hi ha Xènia Mauriz, Gemma Soler i Cintia Harillo.

Què és i qui forma part de la productora audiovisual La Pinya? Els dijous col·laboro, conjuntament amb l’equip de reporters d’Ampans, dins la productora La Pinya, amb Georgina Vidal. Gravem i editem vídeos.

Com vas millorant la teva tècnica? Fixant-me amb el que fan d’altres fotògrafs i plantejant-los els dubtes que tinc perquè em donin consells que em serveixin per millorar.

Com va anar la teva participació en el llibre Una finestra al món? Vaig participar a Lledoners en els trobades per l’alliberament dels presos independentistes, arran dels fets de l’1-O del 2017. Amb el manresà Miquel Vilalta i Ramon Creus (el Tuta) d’Artés, ens vam trobar en una jornada gegantera i van decidir fer un llibre fotogràfic que deixés constància històrica d’aquelles concentracions. El vam titular Una finestra al món i és una crònica gràfica d’una determinació. Vam fer-ho els tres autors, però també hi ha col·laboracions d’altres fotògrafs i afeccionats. Ens vam reunir, vam triar fotos i vam demanar pressupost per fer-lo. Al cap d’un any el vam tenir enllestit i el 2020 el vam presentar a l’Òmnium Bages-Moianès. Ha quedat com un record gràfic de cara a la història.

Quins són els llocs concrets del Barri Antic des d’on captes millor la llum per fer bones fotos? Tocant a Sant Domènec, cap al carrer del Born, mirant cap a la torre de Santa Caterina, m’agrada molt la llum d’hivern en què el sol és espectacular i permet reflectir bé les ombres de les persones. Pel que fa a interiors, m’agrada molt la llum que s’aconsegueix amb els vitralls de la Seu, quan hi ha la posta del sol. Més genèricament, el parc de la Seu, la torre de Santa Caterina i el parc de Puigberenguer.

Què s’hauria de fer perquè el parc de Puigterrà fos més utilitzat? D’entrada s’haurien de posar escales mecàniques o ascensors perquè cansa molt arribar a dalt de tot. Pujar cotxets d’infants no és gens fàcil. He vist més d’una vegada com senyores grans han caigut per les escales, ja que actualment està en males condicions. Sap greu perquè la vista des de dalt del centre de la ciutat és maca i l’espai molt bonic.

Pel que fa a la circulació, com veus les reformes que s’estan fent al parc de l’Agulla? El parc de l’Agulla és maco fotogràficament. Ara es podrà anar caminant o amb bicicleta fins a Santpedor i els vianants hi sortiran guanyant, però es perden vials de comunicació. Abans amb el bus anàvem millor, ara hem de donar la volta pel pont de l’Eix Transversal i no deixa de ser un problema.

Què n’opines, de les xarxes socials? Em sembla que els queden pocs anys de vida. Més aviat que tard em sembla que desapareixeran. El món canvia molt ràpidament i seran substituïdes per noves tecnologies. Estem immersos en una evolució permanent.

Utilitzes la Intel·ligència Artificial en la teva feina? No. La veritat és que espero no haver-la d’utilitzar.