El nom del carrer respon al fet que era el traçat original de la Séquia cap al centre de la ciutat. Fins a principis del segle XX era una zona rural i un aqüeducte travessava l’actual Passeig de nord-est a sud-oest fins que el carrer gira a l’esquerra per arribar a la carretera de Vic. Als anys 60 aquesta zona era sobretot industrial, fins que va reconvertir-se en residencial i de serveis. Fins al 1964 només es veuen a l’esquerra de la imatge dues cases d’habitatges, la del Purtí, amb tribuna, del 1950, segons el Cadastre, i la Sobrerroca, de 1948. Entremig, s’hi va construir l’edifici dels carrossers d’autobusos Obradors, de 1967, a l’interior del qual encara hi ha un garatge, que aprofita columnes de la fàbrica. Darrere la casa Sobrerroca, entre el carrer de la Séquia i el Camps i Fabrés hi havia un taller especialitzat en la fabricació de pintes, pues i lliços per a teler. En primer terme, davant de dos tallers hi ha un camió de l’època carregat amb bigues de ferro. A l’altre costat del carrer, s’hi veu en primer terme la façana d’una nau de la fàbrica tèxtil Carreras, un mur de tanca d’un solar amb un arbre, amb part de les naus del Blanqueig del Soler Graells, en aquell moment llogades a Carreras SA. Just al darrere hi havia el pas a nivell de la via dels Catalans, que no s’aprecia en la foto. Al fons es veuen dues instal·lacions industrials: la propera a tocar de la via era una nau de la família Soler de Lloveras, amb escales al costat, mentre que la fàbrica de pisos més allunyada pertanyia als Sanllehí, especialitzats en maquinària per a la indústria tèxtil, com assenyala la Guia de 1965, i, per darrere, tocava als Dipòsits Vells de la Séquia. Avui queda un mur de contenció amb les restes d’una caldera de vapor, una porta i la carbonera. Una part de la fàbrica ha estat dipòsit municipal.
Actualment aquest tram de carrer és pràcticament irreconeixible. Tocant al Passeig hi ha un gran edifici del 1978, al costat una casa amb 40 habitatges de 1981, construïda per empresaris de Tona, que fins l’any passat disposava d’unes grans jardineres, eliminades per perillositat, de 1981 i al costat els edificis de Caixa Manresa de 1980. Del carrer de la Séquia cap a la carretera de Santpedor, hi ha pàrquings que ocupen els espais de la fàbrica del Soler del Blanqueig, que després passarà a Carreras SA. El 1971 el carrer es va modificar amb un pont sobre la via, que suprimia el pas a nivell, per configurar la continuïtat del nou carrer, amb més desnivell i l’eliminació de les escales que es veuen a la fotografia. En paral·lel es van construir serveis com l’escola Bages el 1969, els habitatges per a mestres el 1971 i el baixador del tren, inaugurat el juny d’aquell any. On hi havia la nau dels Soler de Lloveras, ara hi ha un passatge sense sortida que podria connectar la carretera de Santpedor amb el carrer, format per instal·lacions modernes fetes per l’antic concessionari de Seat, Josep Rojas, casat amb Anna Soler. Des del 2003 hi ha hagut un conflicte amb l’Ajuntament per la reobertura de l’esmentat passatge, on encara hi ha un obelisc d’època franquista de 1962.
