PATRIMONI CIUTADÀ

Casa de Joan Garriga

És un exemple típic dels habitatges del neoclassicisme de final del segle XIX com altres de la Muralla o del primer tram de la carretera de Cardona.

per Lluís Virós, 29 de juny de 2026 a les 10:17 |

La carretera de Cardona es va urbanitzar el darrer terç del segle XIX amb una funció més industrial que residencial, amb molts magatzems i tallers, sovint acompanyats d’habitatges com aquesta casa del número 17, a la cantonada del carrer Magnet. La va fer construir Joan Garriga per fases, el 1877 s’hi va fer un portal dissenyat pel mestre d’obres Lluís A. Calvet, el 1886 va demanar permís per aixecar dos pisos a la casa original, però no es va poder fer fins al 1894 i el 1903 es va acabar de construir la façana de la casa de planta baixa i dos pisos. Per tant, més endavant s’hi van afegir dues plantes més seguint l’estil neoclàssic, d’autor desconegut. 

És una casa plurifamiliar entre mitgeres de base poligonal adaptada als carrers i arriba per darrere fins al torrent de Predicadors. Les dues façanes mantenen una unitat estètica visible des de la carretera de Cardona, amb criteris neoclàssics, totes les obertures són portes balconeres, tres per planta a la carretera de Cardona i dues al carrer Magnet, alineades en vertical i en horitzontal. A la planta baixa la porta d'accés és compartida amb un petit comerç i la resta són locals comercials amb un arc rebaixat visible en el carrer Magnet. Al primer pis cada porta té un petit balcó, en el segon hi ha un balcó corregut a tota la planta amb una tribuna amb finestrals de vidre a la cantonada i al tercer es marca una jerarquia a cada costat de façana amb un balcó més gran a l'obertura central de la carretera de Cardona i un balcó corregut entre dues obertures al carrer Magnet, a més d’una obertura simulada a la cantonada. El mur està arrebossat i pintat, i hi destaquen en color clar les línies d'imposta, les lloses dels balcons i els emmarcaments de les obertures. Les baranes dels balcons són de ferro amb elements decoratius de fosa i els tancaments són de fusta amb doble batent. La façana està coronada amb una cornisa i a sobre hi ha una barana del terrat que fa de coberta plana. El soterrani dona al torrent, està adequat a l’ús de taller i té un pati, i encara manté unes galeries a sota que poden ser antics magatzems.

El catàleg protegeix la façana principal i els elements que la componen per les característiques, perquè és un exemple típic dels habitatges del neoclassicisme de final del segle XIX com altres de la Muralla o del primer tram de la carretera de Cardona. Al llarg del temps han passat molts negocis pel soterrani i els baixos de la casa, com el Bar Pio, la botiga de roba Recarte, un antiquari, un quiosc de premsa, les ferralles Balaguer o actualment la botiga Anna o la cerveseria The Goats. Sovint hi ha hagut negocis d’assegurances o mútues als pisos, com el de l’agència Vila, i des de la Transició l’edifici és conegut per allotjar la seu local del PSC al primer pis.


DOCUMENTACIÓ:

Expedients d’obres 20.689, 20.739 i 25.173 de l’Arxiu Comarcal de Manresa.

Participació