
Em dic Òscar Puente Mimó, tinc trenta anys i en fa deu que visc i treballo al Regne Unit, concretament a la ciutat de Manchester. He crescut a Manresa, però no hi vaig néixer. Quan tenia deu anys, per motius laborals, la meva família s’hi va traslladar des d’Andorra. A Manresa hi guardo bones amistats i també molts records, sobretot de la meva primera feina com a acomodador al teatre Kursaal. Va ser precisament allà on vaig començar a sentir una connexió real amb la música i el teatre. Per això, la meva mare em va apuntar a classes de teatre musical al MTM, on vam representar musicals com Beauty and the Beast o Hairspray. Durant aquells anys també vaig formar part d’un grup de música anomenat Aliens In My Room. M’agrada pensar que, durant una època, érem força coneguts a Manresa. Curiosament, quan vam començar, em van fer fora del grup perquè no cantava prou bé. Però, lluny de tirar la tovallola, l’any 2014 vaig començar a fer classes de cant i interpretació musical a l’Institut del Teatre. Mirat en perspectiva, aquella experiència em va donar una lliçó molt important: per avançar és necessari no parar d’insistir.
Amb aquesta motivació vital de continuar descobrint món —i créixer com a artista—, vaig decidir anar-me’n a Manchester, una ciutat amb una enorme tradició musical i cultural. Els inicis, com els de molta gent que arriba al Regne Unit, van ser intensos. Vaig arribar un divendres al migdia amb un anglès força limitat i moltes inseguretats. Però l’endemà ja tenia una entrevista en un restaurant de cuina espanyola i el diumenge començava a treballar com a cambrer. El dilluns següent vaig trobar pis i el mateix dimarts ja m’hi instal·lava. Tot va passar molt de pressa. Després d’un temps, quan ja tenia una certa estabilitat i una xarxa d’amistats i relacions creada, vaig aconseguir una nova feina a Ticketmaster —reconeguda empresa americana de venda i distribució d’entrades per a espectacles i esdeveniments—, una oportunitat que em va permetre continuar perseguint el meu objectiu principal: la música. Va ser en aquella etapa quan vaig crear el meu primer projecte a Manchester, Aria, un grup de punk rock experimental amb el qual vam arribar a tocar a Barcelona. poc abans de l’arribada de la covid.
La pandèmia va suposar un cop molt dur: el grup es va dissoldre, vaig perdre la feina i també la casa. Tot i el cúmul de complicacions, aquella etapa també em va obligar a reinventar-me. Vaig trobar feina a Clothes2Order, una impremta especialitzada en serigrafia, on actualment treballo al departament de màrqueting i xarxes socials. Aquella situació també em va portar a crear un nou projecte musical: Flowers of Evil. Fa cinc anys que aquest grup forma part de la meva vida. Som només dues persones, però darrere del projecte hi ha una idea molt clara: donar visibilitat a la cultura queer dins l’escena musical underground. Amb la Phia fem música electrònica pop i col·laborem exclusivament amb persones del col·lectiu, intentant donar veu a realitats sovint poc representades dins del sector musical, especialment a Manchester. Aquesta aposta ens ha portat a rebre reconeixement de mitjans com la BBC o The Guardian. Ara mateix compagino la feina amb la música, tocant en festivals i sales de concerts d’arreu d’Anglaterra. Tot i que el context social i cultural al Regne Unit és cada vegada més complex, continuo lluitant per les meves creences i motivacions: crear espais per a la música, fomentar la cultura underground i totes les veus que mereixen ser escoltades.