En el ple municipal en què es debatia la proposta de substitució de la denominació de Policia Local per la de l’antiga Guàrdia Urbana, el regidor de Seguretat Ciutadana va i deixa anar a tall d’argument irrefutable: “Al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu”. El que va voler dir amb això importa poc. Les cites bíbliques sempre són sentencioses, per no dir implacables. Atès que són d’inspiració divina no hi ha mortal capaç de rebatre-les. No hi fa res que no estiguin a l’alçada de la situació i no encaixin prou amb el context. Qui pot rebatre el jutge quan, després d’ordenar un desnonament, declara: “Feliços els humils perquè ells posseiran la terra”? O aquell metge que, adreçant-se al malalt terminal, diu: “Hi ha un temps per néixer i un temps per morir”. O encara aquell polític que, acusat de corrupció, proclama en defensa pròpia: “Qui estigui net de culpa que llanci la primera pedra”. O el comandant d’avió que, a punt d’estavellar-se l’aparell, pren la paraula i prova de calmar els ànims dels passatgers, tot dient-los: “Qui vulgui salvar la vida, la perdrà”. És ben sabut que “els últims seran els primers”, els primers a caure per l’abisme.
