El trumpisme s’encomana.
Fot-li bon cop de bastó!
Digues quatre bajanades
i cridaràs l’atenció.
Bé que ho sap qui el practica,
com pot ser cert escriptor
que per augmentar les vendes
ha perdut seny i raó
amb la festa de Sant Jordi
i la nostra tradició,
la de la rosa i el llibre.
¿Com pot ser que el tal senyor,
amb la Creu a la solapa,
ara amb aires de traïdor,
gallet i perdonavides,
digui que el nostre patró
—model de cavalleria
i de bona educació,
escollit el segle XV—
va ser un vil mal tractador
d’animals que no existeixen?
Aquest home escriu ficció?
Que Sant Jordi no llegia?
Potser sí o potser no.
El que és cert és que avui dia
n’encomana la passió
per vèncer el drac: la ignorància
de qui som. Una nació
mil·lenària, amenaçada
per una constitució,
imposada per Castella
centralista i el Borbó,
que minoritza la llengua
catalana, bastió
que ens defineix com a poble
i ens aporta cohesió.
Per això avui incomoda
el nostre insigne patró,
i la catalanofòbia
cau en la provocació.
Ens fan ser espanyols per força
i si cal amb el bastó,
no fos cas que posant urnes
toquéssim el pirandó.
Que tingueu bona diada
—diada de reflexió—
que ens estimula a fer pinya
contra la substitució
d’una llengua mil·lenària,
ànima de la nació,
i a resoldre els grans problemes
enraonant i amb una flor,
fent país i fent cultura
genuïna. Sí senyor!
