Aquest llibre és el relat literari que Laura Serrat ha realitzat després de compartir la transhumància del ramat de cabres amb el seu pastor, en Daniel, des del Pirineu fins al Baix Camp, i viure una experiència vital, arrelada al territori, que la Laura transformat en paraula escrita.
La presentació del llibre (Llibreria Parcir, 14 de maig) va consistir en un diàleg entre la Laura i en Daniel. Van parlar sobre què suposa la transhumància a peu pel territori quant a la recuperació dels camins ramaders, però també com a manera d’entendre la vida, ja que la feina del pastor contribueix a afavorir el medi, proporcionar una vida sana al ramat i afavorir la sobirania alimentària, elaborant formatges seguint el mètode natural de la tradició.
Però la Laura no es limita a deixar constància d’un itinerari, sinó que ens ofereix un relat vivencial dels paisatges, els pobles, la gent i les converses, que remeten a formes de vida del passat i a la saviesa popular. La proposta no és viure de la nostàlgia, sinó viure el territori d’una determinada manera amb una visió de futur.
La Laura relata el camí de transhumància en companyia del Daniel, un pastor d’origen colombià arrelat al Baix Camp, on té la base del ramat i fal’elaboració de formatges. La coneixença amb la Laura va ser l’origen d’aquest reportatge periodístic diferent i engrescador. L’aposta es converteix en realitat quan la Laura acompanya la transhumància del ramat de cabres fent el camí de retorn del Pirineu a casa.
El relat Camí de Marina, nascut com a treball de final de Màster de Periodisme, ha estat guardonat en el VI Premi de Periodisme Literari de la UAB i ha estat publicat pel servei de publicacions de la mateixa universitat. És un llibre amè de llegir, ben escrit, que enganxa pel que explica i com ho explica, amb frases com: “Els camins són com les paraules, si no s’utilitzen, es perden” i observacions del tipus: “Al fons de la mirada el Daniel encara conserva una petita guspira del nen que va ser” o “han vingut afamats i amb ganes de debatre sobre la importància de conservar els camins ramaders”.
Un llibre que perfectament podríem recomanar com a lectura als alumnes dels instituts, per com està de ben escrit , per les frases reveladores d’estima i convivència ; i pel seu contingut a cavall entre la memòria històrica, la recuperació dels camins ramaders i la proposta de futur respectuosa amb el medi. Si voleu agafar un bon camí, preneu el Camí de Marina.
