L’activista i periodista David Fernàndez ha estat a Manresa per parlar de la gent sense cases i de les cases sense gent, en un acte organitzat per Càritas, en el marc de l’exposició fotogràfica Aixopluc, a l’Espai Plana de l’Om. Sempre a peu de carrer de les reivindicacions socials i col·lectives, Fernàndez sap bé de què parla. Compromès des de ben jove amb les lluites universitàries, veïnals, obreres i nacionals, Fernàndez continua combatent al costat dels més desfavorits, conscient que “la democràcia no és votar cada quatre anys, sinó implicar-se dia a dia en la defensa dels drets personals i col·lectius”. Un d’aquests drets, reconegut per la Constitució però en suspensió permanent, és el dret a un habitatge digne. Fernàndez apunta que en aquests darrers setze anys, només al Països Catalans, s’han produït cap a quatre cents mil desnonaments, i que a Barcelona, ara mateix, hi ha cap a dues mil persones que dormen al carrer. Acusa els poders públics de protegir l’especulació, en comptes de combatre-la. Retreu a l’exministre Ábalos que, en certa ocasió, afirmés que “un habitatge és un bé de mercat i és un dret social”. Per a Fernàndez, un habitatge només pot ser un bé de mercat si abans no és reconegut com a dret social. Davant la falta d’habitatge, Fernàndez advoca per recuperar sòl públic i fomentar el cooperativisme d’ús. D’altra banda, denuncia la voracitat dels fons voltors i constata com els lloguers, aquests darrers anys, s’han enfilat tres vegades més que els sous: “De poc serveix posar topalls quan els preus ja són tan alts”. I tot això en un marc social en què el risc real de pobresa seria d’un 42%, si no fos pel suport i la solidaritat d’entitats benèfiques, el voluntariat i la contribució, no pas arreu, dels serveis socials municipals. Com diu Fernàndez, “el problema no és només el que ens fan, sinó que ens ho deixem fer”.
