Valga’ns Déu, com està el pati
ara a l’Orient Mitjà!
Amb la força de les armes,
on anirem a parar?
Quan la llei del fort impera
perquè ell la fa i la desfà,
on són les raons humanes
que el puguin justificar?
Amb la llei de l’amenaça
on anirem a parar?
Ser humà és respectar l’altre
i saber dialogar
amb el do de la paraula
—exclusiu del ser humà—
resolent les discrepàncies
fins a allargar-li la mà
i, si cal, amb un somriure
per poder recomençar
i no pas amenaçant-lo
amb una bomba de mà
o llançant-li drons i míssils,
de quilòmetres enllà.
L’egoisme i l’arrogància
del govern aiatol·là
de l’Iran, que tant delira
i més que delirarà,
tant o més que Netanyahu,
Trump i Putin, oh la là!,
amb el seu imperialisme,
ho duen tot a rodar.
La sang crida la venjança
i així no s’aturarà.
Mort el gos, morta la ràbia.
Altra solució no hi ha?
Mentrestant a casa nostra,
si és que hi ha cases d’algú,
n’entomem les conseqüències
com molt bé notem jo i tu
quan anem a fer benzina
en el preu que val el cru
o quan omplim la cistella,
o quan paguem el menú,
ja que el món és una casa
de tothom, un bé comú,
del qual no podem excloure
els més pobres ni ningú.
Diguem no, no a la guerra
i a tot rei que vagi nu.
