Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
VIATGES. Meritxell Albiol, professora de castellà en un institut d’ensenyament secundari d’Hamburg, explica com ha estat viure a la segona ciutat portuària més important d'Europa.
Vaig arribar a Hamburg el setembre de 2010, gràcies a una beca per fer d'ajudant a les classes de castellà d'un institut públic. La beca era per mig curs, però per diverses casualitats m'he fet càrrec de l'assignatura fins aquest estiu. Aquests dos anys han estat una aventura extraordinària i he après moltíssim tant dels meus companys com dels alumnes. Potser hauria de dir que no tenia cap mena de formació ni d'experiència prèvia com a mestra. I que el meu institut es troba en un dels barris més conflictius de la ciutat. Però els nanos coneixen tots els jugadors del Barça!
Perquè us en feu una idea, Hamburg és la segona ciutat més gran d'Alemanya i té si fa no fa la mateixa població que Barcelona, però no s'assemblen en res més. Mentre que els 1,6 milions d'habitants de Barcelona s'apinyen en 100 km², els 1,7 d'Hamburg viuen ben amples en 755 km². Això vol dir que els edificis rarament tenen més de quatre pisos, que hi ha parcs i jardins per tot arreu, arbres a totes les voreres, munts de conills als parcs, un llac de 180 hectàrees al centre i un port que és el cor de la ciutat.
El llac Alster amb el centre de la ciutat al fons.
De fet, és el port –el segon més important d'Europa– que marca el caràcter d'Hamburg, obert, acollidor i multicultural. A Sankt Pauli, el barri portuari, ja no es troben gaires mariners, però hi romanen els serveis: tavernes de les quals ja no marxa l'olor de tabac, teatres i prostitució gairebé convertida en atractiu turístic. Fins i tot hi ha un carrer tancat on és prohibida l'entrada a dones i menors de 18 anys. També va ser en un local de striptease de Sankt Pauli on els Beatles van tocar durant uns quants mesos abans de ser mundialment famosos. A Sankt Pauli hi resideix el club de futbol del mateix nom que, tot i ser el petit i el més pobre dels equips de la ciutat, és realment més que un club. A més de ser oficialment i activament antifeixista, antirracista i antisexista, té una de les aficions més entregades del món, i veure'n un partit a l'estadi és espectacular.
L'Speicherstadt o antic districte dels magatzems
Evidentment, la pega és el temps. Plou 129 dies l'any, de mitjana. Gairebé sempre tenim el que els alemanys anomenen ‘Schmuddelwetter’: vent, núvols i un plugim terriblement empipador. Però el fet que el bon temps sigui tan escàs fa que el valoris molt més; tan aviat com surt una mica de sol, en qualsevol trosset de gespa –només hi ha un parc on és prohibit– apareixen barbacoes com bolets.
Hamburg vista des del port i l'ajuntament
Fotos: Sebastià Pagarolas
