Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
BÀSQUET ACB. En el millor partit de la temporada, els homes de Jaume Ponsarnau han caigut per
84-97 davant el
Reial Madrid. Els manresans segueixen sense conèixer la victòria, però amb esperança després del gran partit realitzat davant d'uns dels millors equips d'Europa.
Estadístiques del partit
Resultats i classificació
Vídeo del partit
El partit començava amb els dos equips temptejant-se, fins que
Rudy Fernández liderava amb dos triples un parcial de
2-13 pels blancs:
9-21. Els manresans, però, es mantindrien dins el partit gràcies a la lluita d’
Arco i a les pèrdues de pilota dels blancs (5), i amb un parcial de
6-0 aconseguien mantenir-se en el partit al final del quart:
19-25. L’esforç manresà era meritori, i es que els blancs es mostraven infal·libles en el llançament exterior, anotant 5 triples de 7 intents en els primers deu minuts.
El segon quart començava com el primer, amb els blancs molt encertats des de la línia de tres, i amb
Llull agafant els galons de l’equip. La reacció manresana arribava de la mà dels suplents, que liderats per
Palsson amb dos triples aconseguien un parcial de
11-4 que apropava i molt als manresans:
38-41. Però quan millor estaven les coses, els blancs pujaven les línies en defensa, i aconseguien robar tres pilotes gairebé consecutives que els servien per agafar aire al descans:
41-50.
El navassenc Salva Arco va demostrar caràcter, capacitat de penetració i solidesa defensiva. Foto: Manel Mas
A la represa, la tensió es traslladava de la grada a la pista. Una forta discussió entre Arco i Rudy, encenia a l’afició, però encara més al segon, que anotava cinc punts seguits que semblaven trencar el partit definitivament: 49-60. Però els manresans, lluny d’arrogar-se, s’enganxaven al partit guiats pel coratge d’Arco i
Laviña, i aprofitaven una tècnica a
Slaughter per tornar a posar la por al cos dels blancs amb un triple de
DeVries:
59-62. En els últims minuts del quart (segurament el millor de l’Assignia en el que va de temporada) els dos equips intercanviaven cistelles en un autèntic espectacle ofensiu. El marcador al final del quart era un espectacular
68-72. A deu minuts pel final, l’Assignia es mantenia en el partit i feia somiar al Nou Congost amb una victòria màgica.
Però el somni s’esvairia en un últim quart, quan els manresans no podien superar la gran defensa blanca. Liderats per un Llull que trencava una vegada i una altre la defensa manresana, els madridistes colpejaven als manresans amb un parcial de
7-20 definitiu. Lluny d’ensorrar-se, els homes de Ponsarnau seguirien lluitant, guiats per una afició que ovacionava als seus amb el partit encara en joc, per agrair la lluita mostrada pels manresans. Un triple de DeVries tancava el partit amb el
84-97 final.
Ferran Laviña va tornar a transmetre passió, lluita i coratge, i va aportar criteri ofensiu. Foto: Manel Mas
L’Assignia Manresa ha trobat a faltar a
Rodríguez i
Hanga, dos dels jugadors més importants de l’equip, tot i el bon paper del jove
Nil Angelats. Quant a la prova duta a terme a la graderia entre les diferents
penyes, es pot qualificar d’un gran èxit ja que el Nou Congost ha animat més que mai, i s'ha tenyit de color amb les b
anderes estelades.
Amb aquesta derrota, els manresans segueixen ocupant l’última posició, sense conèixer la victòria. La pròxima jornada, l’Assignia rep l’
Asefa Estudiantes .
Les estelades van tenyir el Nou Congost, i es van sentir crits a favor de la independència. Foto: Manel Mas
