La manca d’inversions en la xarxa ferroviària (i el centralisme, la no execució, la bogeria del TGV…) catalana, ja no es pot amagar i ha provocat un caos enorme on s’ha passat de la normalització dels retards i del servei lamentable, a la suspensió d’aquest i a la vergonya de veure el govern català (sic) sense cap autoritat ni capacitat d’incidir en la crisi, mostrant només l’objectiu de preservar els seus amiguets socialistes espanyols que governen a tot arreu.
I si tot això no fos prou vergonya ni tampoc cap insult als catalans, només ens faltava observar com alguns teòrics professionals nostrats, per no entendre què és realment el poder i l’estat, per malinterpretar el concepte de pactisme, per la por al conflicte o simplement per conservar un projecte vital i l’aplaudiment de certes elits, blanquegen les responsabilitats i ens distreuen amb grans proclames sense assenyalar l’autèntica causa de tot plegat: el conflicte nacional.
I en aquest sentit, en Pere Macias ha excel·lit. Algú que provenia del nacionalisme català, exalcalde d’una ciutat i amb un cert recorregut polític i tècnic, fa anys que és capaç de defensar l’indefensable i de sortir, seriós, amb cara de cansat i preocupat, tot dient que ara sí que sí, que ara tot s’està arreglant i que la Consellera i el President i el secretari i tot aquell que porti un carnet vermell a la butxaca, està fent la feina i aviat en veurem els resultats.
I suposo que creuen que ens creiem aquesta funció. I espero que això els ajudi a pagar les hipoteques i viure amb tranquil·litat. El que passa que fa anys que ens vam fer grans i tot i que a vegades no ho sembli, aquest teatre de l’absurd cada cop enganya a menys incauts.
Espero que els Pere Macías que tots i totes veiem diàriament, els puguem enviar a pastar fang i amb ells, els líders que ens volen fer creure que el país (la regió, en mentalitat normalitzadora) anirà bé si continua sent governada pels representants de la metròpoli (per molt que parlin en un perfecte català de la Roca del Vallès, de Girona o d'Olot).
Repensem-ho tot i sobretot, no deixem que els responsables del desgavell (per acció o omissió) i dels atacs diaris, s’erigeixin en els salvadors de la pàtria. Sobretot, per què la seva pàtria mai serà la nostra.
