Concert amb DO Bages
La publicitat de l’acte no ho deia, però d’alguna manera el concert inaugural del Barnasants d’aquest any s’hauria pogut anunciar com un espectacle amb denominació d’origen Bages. En la rememoració al Palau de la Música dels 50 anys d’aquells mítics recitals del Lluís Llach que van donar lloc al disc Barcelona gener de 1976, l’escenari era ple de gent de la nostra comarca. Hi havia el Manel Camp i el Santi Arisa de Manresa, el Lluís Ribalta de Cabrianes i la coral Escriny de Santpedor, que numèricament arrasaven. Posat a deixar-ne constància deixeu-me dir també que, segons em va explicar algú que va anar al primer dels dos concerts, quan el Joan Reig va presentar els seus companys d’escenari, del bateria Lluís Ribalta va dir que era de Manresa, i és que vist des de Constantí deu semblar tot molt a prop, però cal remarcar que el Lluís Ribalta és tan de Cabrianes com els gegants Jep i Mundeta, i d’una alçada artística semblant a la seva.
Blaverisme escodinaire
Un lector que no en deixa passar ni una m’envia aquesta foto captada al començament del carrer Viladordis, on crida l'atenció una casa que, utilitzant el legítim dret de la lliure expressió, llueix un festival de banderes espanyoles. En aquest cas crida força l’atenció la part del balcó tapada de color blau. No sé si es pura casualitat o bé es tracta d’un cas de blaverisme exportat a casa nostra.
Manresans damnificats
És prou conegut el caos que s’està vivint a tot el país pel col·lapse de Rodalies. I Manresa, evidentment, és una més de les ciutats perjudicades. La imatge que m’han fet arribar és del dia 21 de gener a TV3, en què entrevistaven alguns dels damnificats. En aquest cas es tracta justament de Josep Tomàs, antic redactor del Pou, i actualment professor de Secundària, que hi va quedar enxampat i retratat.
Marcel Gros
El dia 23 de gener, al diari ElPuntAvui publicava una extensa i interessant entrevista al clown manresà Marcel Gros, amb un destacat que cridava força l’atenció. Sota el títol Un artista orgullós de Manresa, el Marcel hi explicava que ell i el Mag Lari van ser els encarregats d’inaugurar el renovat Kursaal i recordava la lluita ciutadana per recuperar aquest teatre, que feien accions teatrals i cobraven l’entrada per quan reobrís... “I la gent va respondre: es va crear l’associació d’espectadors i gestió teatral El Galliner. Ha estat un exemple. Actuo per tota la península i molts em donen records a Joan Morros, perquè l’han conegut arran d’una conferència que va fer per explicar aquella aventura”, concloïa.
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2614131-parlar-de-politica-teatral-es-com-parlar-d-intel-ligencia-militar.html
La gallina surt del pou
Si en la revista de gener us parlava de la IA, que havia fet estralls amb un seguit de felicitacions de Nadal amb personatges en moviment, com ara el rei Pere III o la noia de l’Acollida de la plaça Fius i Palà, creades per l’amic Pius X Cisa, ara no em puc estar de fer-me ressò d’una de les seves darreres creacions: la gallina sortint del pou ignasià. Aquesta ens ha arribat al cor. Si en veurem, de coses!
(https://www.facebook.com/share/r/1D2DDR1qZd/)
El New York Times ens copia
El tema central del Pou de gener, elaborat per l’amic i bon periodista Ferran Sardans, va tenir molt bona acollida. Tanta que fins i tot em fan arribar el tema que el New York Times va publicar, primer en anglès i el dia 29 de gener en versió espanyola, amb el títol La generación de Harry Potter necesita madurar. S'ha de dir que no és ben bé el mateix reportatge. Aquí defensen la tesi que el jovent que va llegir Harry Potter és menys propens a recolzar discursos d'extrema dreta i antimmigració. Però tenim el goig de poder dir que en aquest cas ens vam avançar!
https://www.nytimes.com/es/2026/01/29/espanol/opinion/generacion-harry-potter.html
Retrobats malgrat tot
Perquè després es digui que a Manresa no es fan coses! M’expliquen que el darrer divendres de gener es van programar dos actes adreçats al mateix públic, a la mateixa hora i en dues sales de costat, al Casino. Les entitats organitzadores eren Memòria i Història, en un acte sobre l’exili de Gentil Puig, i el Centre d’Estudis del Bages, dins les jornades de patrimoni. Com a mínim la gent es va retrobar a la sortida. I la prova la teniu amb la foto que va fer un company al Gentil Puig amb el nostre coordinador, Jordi Sardans, cadascun procedent d’un acte diferent.
