Per fi, l’auca del Mil·lenari
Em plau comunicar-vos que l’amic Vilamala, alter ego de lo Gaiter del Calders, ha aconseguit publicar in extremis, aquest mes passat, una magnífica Auca del Mil·lenari del Monestir de Montserrat. I dic in extremis perquè l’esdeveniment es va cloure el desembre del 2025. Els dibuixos són del també bon col·laborador de la revista Jaume Gubianas i a l’encapçalament de l’auca s’hi diu “que celebra i fa memòria d’aquesta antiga abadia/que ha marcat la nostra història i continua fent via”. La podeu trobar sencera a www.auques.cat.
Manresa (Girona)
Un lector d’aquests que no en deixa escapar ni una, em fa arribar aquesta anècdota curiosa. El dia 9 de desembre a la contraportada d'El País entrevistaven l’actor manresà Miki Esparbé i a l’inici del text hi diu textualment: “Mili Esparbé (Manresa, Girona, 42 años)”. És molt bèstia, però d'alguna manera puc entendre el lapsus, m'imagino que en el subconscient de qui ho va escriure hi ronda la idea que Manresa forma part de la Catalunya més catalana i això li va jugar la mala passada.
L'ironman del colesterol
Em diuen que quest home que surt esmorzant a la imatge, amb barretina, és l'Antonio. És de Manresa, paleta jubilat i tiet del mag també manresà Jordi Muñiz, que treballa a Madrid. L’Antonio penja cada dia el seu pantagruèlic esmorzar a Instagram. I al programa Està passant de TV3 els va caure en gràcia, se’n van fer força ressò i l'anomenaven "L'ironman del colesterol".
Amat nevat
Una de les innocentades que van circular el dia 28 de desembre per les xarxes manresanes va ser la de l’escultura dedicada a Joaquim Amat-Piniella nevada, malgrat que aquell dia evidentment a Manresa no hi va nevar. De fet no és l’única vegada que l’escriptor més conegut de la nostra ciutat és víctima de les malifetes de la IA, ja que, com s’explicava en la secció Gags bruts de la revista d’octubre, en el thriller cinematogràfic realitzat per un grup d’alumnes del Centre de Normalització Lingüística Montserrat, dins el projecte Manresa Fosca, es mostra com durant la nit algú ha decapitat l’escultura de l’Amat-Piniella i algú ha tacat amb pintura negra el cap de l’escriptor al mural del carrer de la Mel. Que consti que no dono pas idees a cap brètol descontrolat. Seria imperdonable.
Pere III ens felicita
És un fet que la intel·ligència artificial ha irromput en tots els àmbits de la nostra vida. Un d’aquests és el de les felicitacions de Nadal que ens arriben per les xarxes. I una de les que ha circulat força per Manresa és obra de Pius X Cisa i ens presenta el nostre estimat rei Pere III baixant del seu pedestal del final del primer tram del Passeig i desitjant-nos “Bones festes”.
La noia de l’Acollida també
L’Espai 1552, al costat del teatre Conservatori, llueix al davant l’escultura de Ramon Oms que amb el nom de l’Acollida mostra una porta mig oberta amb una noia a una banda del llindar. Doncs bé, aquesta noia també ens ha felicitat les festes a molts manresans, d’una manera ben nadalenca, en una altra mostra del que es pot aconseguir amb la IA. El vídeo també és obra de l’amic Pius X Cisa.
Pastorets itinerants
Com ja us vaig explicar fa dos anys, a una colla de gent vinculada al barri vell li va semblar de fer una activitat nadalenca i van començar a organitzar un cercatasques amb escenes dels Pastorets. La iniciativa s’ha anat repetint i el nom no enganya, són uns Pastorets itinerants, en diuen Folch i Birres, aquest any es va fer el 19 de desembre i l’itinerari, segons podeu veure en el cartell, va ser aquest: Til·lers, Alzina, Pardal, Graner, Garitu, Santa Rita i Plácido. Al cartell també hi havia un recordatori final: “Porta el teu got”.
Una merda de bugada
I per acabar, una merda de bugada, i mai millor dit, que em fa arribar un altre lector perspicaç. Com es pot apreciar a la foto, es tracta d’una merda punxida –per dir-ho a la manresana– amb un escuradents. La foto la va fer el divendres dia 12, a la vorera que hi ha davant el Col·legi Pare Algué, a la banda que dona a la plaça de Sant Jordi. No es pot negar que l’autor de l’afegitó s’hi va lluir, amb un text escrupolosament presentat, que diu així: “una vega un pobre gos/al carrer es va cagar/i del seu amo fastigós/el seu retrat va deixar”. Molt ben dit.
