El caramel de mel que li va impactar al cap, va produir-li un efecte sorprenent. De sobte, no sabia què hi feia allà enmig de tota aquella canalla amb ulls fascinats que cridaven com energúmens. Va deixar-se de la mà d’una nena que el mirava sorpresa i a qui no coneixia de res. Un senyor amb barba blanca i corona guarnit amb trossos de cortina saludava a tort i a dret dalt d’un remolc tunejat amb motius orientals i rodejat de criatures vestides de patge antic que llençaven quantitats ingents de caramels a una massa de gent que xisclava mentre posaven els paraigües al revés per acaparar-los en la pluja de dolços –Agafa! agafa!, que no te’ls prenguin!–. Al mig de la carrossa hi havia una muntanya de paquets de diferents formes, embolicats amb paper lluent i barat. Curiosament, cap d’ells portava el logotip de l’omnipresent companyia d’e-comerç del somriure fletxat. Això li va fer estrany.
Amb la poca lucidesa que li quedava, el Roc, que tenia el CFGS en Transport i Logística d’UManresa, es va preguntar qui devia ser el cretí que s’havia inventat aquella manera de repartir paquets amb tanta parafernàlia, perquè era evident que era insostenible. L’haurien d’acomiadar. Sortia a compte tanta despesa per repartir paquets? També es preguntava si el vestit se l’havia de pagar el treballador o anava a càrrec de l’empresa. Es trobava davant d’un món difícil de desxifrar.
–Deixaran els regals a casa, papa?
–Quins regals?
–Els que vaig demanar a la carta.
–No ho sé, demana-ho als teus pares.
La nena es va posar a plorar i el Roc, incòmode, mirava al voltant per esbrinar si hi havia algú que acompanyés la nena per fer-se’n càrrec. Mirant, mirant, es va fixar en el senyor barbut de la carrossa que, en realitat, no era un home. Les faccions li eren familiars i se’l mirava amb ulls fixos, plens de retrets. Li sonava molt, però no era capaç de reconèixer a la seva ex, que enguany ocupava la quota de gènere en la cavalcada reial. Segurament el caramel tampoc no havia anat a parar al seu cap per casualitat.
Un cop al cap pot donar molts maldecaps, però tot això només ha estat un malson. Aquest any no s’han llençat caramels i no s’hauran de lamentar víctimes. Els voluntaris de la comitiva reial, amablement, han repartit les llaminadures a les mans, i la filla del Roc se n'ha guardat un parell a la butxaca, tampoc no cal fomentar la càries.
