Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. El de
Ferran Laviña no serà l’únic retorn que es viurà al Nou Congost aquest diumenge.
Sergi Llull tornarà a la que va ser casa seva durant dues temporades defensant els colors del
Reial Madrid. El jugador de la selecció espanyola destaca que «a Manresa es cuiden molt als jugadors joves i a mi em van ajudar moltíssim a créixer com a jugador».
Com recordes el teu pas per Manresa?
Vaig arribar molt jove a Manresa i allà em vaig formar com a jugador. Vaig aprendre moltíssim tant en allò relatiu al bàsquet com en el pla personal. Sempre estaré molt agraït a Manresa per donar-me l’oportunitat de jugar a la LEB i a l'ACB. Crec que si no hagués passat per aquí segurament avui no estaria jugant en el Reial Madrid.
Com va ajudar a la teva formació?
Manresa és un equip que cuida molt el planter. Hi vaig aterrar amb 15 anys i des del primer dia vaig tenir entrenaments de tècnica individual i sessions especifiques d’una hora cada dos dies amb un entrenador personal. Allà es cuiden molt els jugadors joves i a mi em van ajudar moltíssim a créixer com a jugador.
Molta gent parla d’una filosofia de club única. Què ens en pots dir d’aquesta filosofia?
És un club humil que té molt clar quins són els seus objectius. Tota la gent que treballa al club es deixa la pell per l’equip i per aquesta ciutat que viu el bàsquet com poques.
Segueixes la trajectòria de l’Assignia? Com veus l’equip en aquest inici tan dur?
Si, evidentment. Ha començat amb mal peu la temporada i no ha sigut capaç de guanyar cap partit, però ha tingut problemes amb les lesions. L’Assignia és sempre un rival molt complicat al seu camp per a tots els equips, i crec que per aquí és per on poden iniciar la seva remuntada a la lliga.
L'exjugador del Manresa defensant Javi Rodríguez el dia del seu retorn la temporada passada. Foto: Manel Mas
Hi havia molts aficionats que no confiaven en tu... i mira’t ara!
No sé si hi havia aficionats que no confiaven en mi o no, el que està clar és que jo sempre he confiat en les meves possibilitats. He seguit treballant dur durant tots aquests anys i crec que poder arribar fins aquí és un premi a aquest esforç i a aquest treball diari.
Com et vas sentir quan et vas assabentar de l’interès del Reial Madrid per tu i el teu posterior fitxatge?
Va ser una cosa molt ràpida. Vaig parlar amb el meu representant un dimarts i dijous ja estava a Madrid entrenant. Són trens d’aquests que passen un cop a la vida i s’han d’agafar. Quan el Reial Madrid va venir per mi em va fer molta il·lusió, més encara tenint en compte que he sigut seguidor del Reial Madrid des de petit. No m’ho vaig pensar dues vegades.
De la LEB amb el Manresa als Jocs Olímpics amb la selecció. Com has viscut tots aquests canvis, tot aquest procés?
Amb molta humilitat, tenint sempre els peus al terra i treballant. He anat millorant molt com a jugador amb el pas dels anys i a base d’esforç, treball i entrenar molt dur, he pogut també debutar amb la selecció.
Creus que ha baixat el nivell de l’ACB?
No crec que hagi baixat. Està clar que els equips s’han hagut d’adaptar a la situació de crisi que travessa el país, però la Lliga Endesa segueix sent la segona millor lliga del món i ho demostra any rere any.
De quin entrenador has après més? I jugador?
No et puc parlar d’un sol entrenador. Amb el Jaume Ponsarnau vaig aprendre moltíssim en les categories inferiors del Manresa. A l’Óscar Quintana sempre li estaré agraït per haver-me donat l’oportunitat de debutar a l’ACB i jugar amb continuïtat. Quan vaig arribar al Reial Madrid, Joan Plaza també em va donar moltes oportunitats; Messina sabia moltíssim de bàsquet i ara amb Pablo Laso estem gaudint molt tots. Un dels millors jugadors amb qui he tingut la sort i el plaer de compartir vestuari i jugar en el mateix equip és Raül López, que sempre m’ha tractat molt bé i de qui he après molt.
Quin és el rival que més t’ha costat defensar?
Navarro, segurament.
Quin company t’ha impressionat més?
No ho sé. He tingut molts companys molt bons tant a Manresa com a Madrid com a la selecció, així que no te’n podria dir un.
Nota: Sergi Llull no ha volgut respondre les preguntes referents als temes d’una possible vaga de jugadors, la normativa dels "cupos" i la normativa dels jugadors de formació. S’ha volgut centrar només en qüestions esportives.
Sergi Llull, que va tenir un paper discret als Jocs Olímpics, és un any més l'ànima del Reial Madrid. Foto: Manel Mas
