‘En la casa’, una extravagant pel·lícula francesa

CINEMA. De la mà del director François Ozon, arriba a les nostres taquilles la producció francesa ‘Dans la maison’; altrament coneguda com ‘En la casa’, en la seva traducció espanyola.

Fabrice Luchini i Ernst Umhauer

Ozon es caracteritza per ser un director satíric amb una visió molt peculiar de la sexualitat. En aquest nou film, el cineasta marca contundentment aquest estil. La pel·lícula està basada en l’obra teatral ‘El chico de la última fila’ del madrileny Juan Mayorga.

La història ens narra la particular relació que s’estableix entre un professor de literatura (Fabrice Luchini) i el seu alumne (Ernst Umhauer). El professor descobreix en ell un dot innat per a escriure i per a observar el seu entorn. Arran de la motivació que li transmet el professor, l’alumne es submergeix en la vida privada d’una família de qui treu la inspiració per als personatges dels seus capítols. El que sembla un simple exercici de docència, acabarà absorbint les vides dels nostres protagonistes fins a perdre la noció de la realitat.

Resulta fascinant la destresa amb la qual Ozon juga amb el límit, moltes vegades imperceptible, entre la ficció i la realitat dels personatges. Un guió molt enginyós i cuidat al detall que s’estructura amb gran mestria fins al seu desenllaç. La paraula té un pes molt important; i l’espectador es converteix en un personatge manipulable al qual Ozon vacil·la canviant constantment de direcció el rumb de la història.

Aparentment, només el protagonista (l’alumne) se’ns presenta com a personatge rodó amb una psicologia molt complexa i amb punts de vouyeurisme, però a mesura que avança el film, ens adonem que el coprotagonista (el professor de literatura) també ho és.

Una brillant antítesi de la narració d’una història que hipnotitza de principi a fi i que sorprèn amb un desenllaç imprevisible.

Cartell promocional