El camí segueix la riera de Nespre. El recorregut comença al poble de Mura i segueix avall pel corriol paral·lel a la llera. En aquest passeig gaudirem del patrimoni geològic i històric, però abans cal parlar de l’origen de les roques que anirem veient. Durant bona part del període Eocè, fa entre 50 i 37 milions d'anys, tota l'actual Depressió de l'Ebre, inclosa la Catalunya central, estava ocupada per mar. De les muntanyes que hi havia a l'actual Vallès baixava un riu torrencial que acumulava sediments a la costa formant un gran ventall al·luvial. Les graves, sorres i argiles acumulades durant milions d'anys es van transformar respectivament en conglomerats, gresos i margues que ara veiem a l’entorn de Mura i per tot el massís de Sant Llorenç. Fent camí trobarem nombrosos llocs d’interès, en comentem alguns:
Molí del Faura. Parcialment en ruïnes, a l’entorn hi ha diverses rodes de molí i és remarcable la bassa on s'acumulava l'aigua. Els molins que només disposaven de petits cabals d'aigua com aquest omplien una bassa i tenien durant una estona un cabal d’aigua suficient per moure els ginys per moldre.
Formes d’erosió de la riera. La proximitat de l’itinerari a la llera rocosa permet veure atractives formes d’erosió fluvial, com els solcs sinuosos, petits saltants, tolls i cassoletes d’erosió com els de la fotografia, resultat del fregament de les pedres i la sorra que porta l’aigua durant les revingudes, durant milers d’anys.
Balma obrada. El camí passa pel costat d’una balma poc profunda formada per un gran estrat de conglomerat, a cada extrem de l'aixopluc s'observen uns panys de paret que demostren que aquesta va ser una
balma obrada. En aquesta zona abunden les balmes que van ser més o menys condicionades com a refugi eventual o, com en el Puig de la Balma, per edificar-hi una casa sencera.
La resclosa i el rec del molí del Mig. El camí travessa la riera per una palanca de taulons, aquí mateix hi ha la resclosa que desvia part del cabal cap al molí del Mig. Està ben conservada i segueix complint la seva funció. La presa d'aigua és a la riba dreta, aquí comença el rec que va a omplir la bassa del molí, l’hem d’anar seguint pel caminet de la vora.
Molí del Mig. Està documentat des de 1056 i es va mantenir actiu fins a mitjans del segle XX, en què el temps es va aturar per a la vella instal·lació. La visita és molt recomanable, però cal reservar-la. L’actual propietari, descendent d’una llarga nissaga de moliners, guia personalment els visitants, una gran ocasió per conèixer un aprofitament tradicional de l’energia de l’aigua i una forma de vida que ell coneix a bastament.
L’itinerari comença al mateix poble de Mura. Passant pel costat de les escoles baixem a la riera, la travessem per un pontet i seguim un corriol ben fressat que va paral·lel a la riera per la seva riba esquerra. Cap al final del recorregut el camí travessa la riera per un pont de taulons i seguint el rec s’arriba al camí que baixa al molí, que és allà mateix. La tornada es pot fer pel mateix camí o per la carretera, amb les precaucions pertinents.
Situació: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre.
Importància geològica: El recorregut ens permet observar els materials de l’antic ventall al·luvial de Sant Llorenç, les formes d’erosió fluvial en conglomerat i l’aprofitament tradicional de l’aigua com a font d’energia.
Materials geològics: Tots procedeixen de l’antic ventall al·luvial de Sant Llorenç, la roca més visible és el conglomerat, però també s’observen gresos i margues.
Edat de la formació: Aquests materials es van dipositar aquí en el període Eocè.
Curiositat: La riera té tres noms diferents en el seu recorregut: En el municipi de Mura s’anomena riera de Nespres, a la rodalia de Rocafort en diuen riera de Mura, i en el seu darrer tram es diu riera de Sant Esteve, ja que pren el nom de l’església i el mas de Sant Esteve de Vila-rasa.
