Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Mediterrània, sense Picap
Començo l’esbandida mensual connectant directament amb el tema central de la revista. La Fira Mediterrània s’estreny el cinturó. Normal si tenim en compte les penúries i misèries per les quals esta travessant el sector cultural. I si el sector cultural està tocada, encara n’està més el de la música que, a part de la crisi conjuntural, n’arrossega una altra en la producció discogràfica originada amb l’arribada de les noves tecnologies, A Catalunya, un dels pocs segells que encara continua actiu —no pas amb poques penes i treballs, per cert— és Picap. L’empresa sabadellenca, especialitzada en l’edició de música en català, era sempre present al Passeig de Pere III durant la Mediterrània promocionant els seus conjunts i venent els últims àlbums de músics programats en el certamen. D’aquesta manera, molts espectadors podien adquirir discos d’artistes tan coneguts com Al tall, Manel Camp, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i gairebé totes les cobles del país. Aquest any, però, Picap no serà a Manresa. Pel que sembla, les exigències econòmiques de l’organització són massa elevades en contraposició al rendiment que extreia la discogràfica en el seu estand a Manresa. Una veritable llàstima que desllueix una mica més l’aparador cultural i de país que ha de representar, en el seu conjunt, la Fira Mediterrània.
Pàrquing o mercat?
Un altre despropòsit que ja fa temps que és ben viu en el dia a dia de la nostra ciutat s’ubica a la plaça de Puigmercadal, on unes quantes parades de pageses i pagesos conviuen amb els cotxes aparcats de manera caòtica. L’escena que reproduïm es produeix diàriament amb no pocs estira-i-arronsa entre repartidors, venedors i paradistes del mercat a l’aire lliure. Els més invadits, per dir-ho d’alguna manera, són els agricultors. Representen l’últim residu del mercat de la Plaça Major i de les antigues mandongueres de la Muralla del Carme i queden arraconats entre els vehicles. La situació esdevé esperpèntica tenint en compte que aquell espai forma part de l’illa de vianants i els compradors haurien de poder transitar-hi sense haver d’esquivar cotxes i camions. De fet, la mateixa ubicació del mercat, no dóna gaires opcions a l’hora de descarregar mercaderies. Així, tots els vehicles acaben confluint en aquell punt. L’escassa capacitat del pàrquing —i les taxes que s’hi apliquen perquè no dir-ho—, tampoc dissuadeixen a molts conductors a deixar d’estacionar a la plaça si han de fer alguna gestió al mercat.. Últimament, la Policia Local s’ha dedicat a alliberar de cotxes l’illa de vianants en espais com el carrer de les Piques o la plaça Pedregar. Potser també caldria posar ordre a les immediacions de Puigmercadal.
Cent anys de La Florinda
Precisament la Policia Local ja fa anys que té les seves dependències a l’edifici de La Florinda del Carrer del Bruc. Una construcció que aquest any esdevé centenària, tal i com indica el rètol de la façana que es veu a la fotografia que publiquem i que recorda que, fins als anys setanta, va ser una farinera.. Ben cert és que l’edifici podria lluir molt més i acollir altres serveis per a la ciutadania tenint en compte que esdevé un bon exponent del patrimoni històric industrial de la nostra ciutat projectat pel popular arquitecte Ignasi Oms i Ponsa ara fa una centúria. De moment, es manté viu amb la presència de les oficines i l’administració dels serveis de seguretat ciutadana. Aquest fet evita l’accelerament de la degradació com passa en altres edificis com els Panyos o la Fàbrica Nova. L’actual panorama no convida a pensar en una reforma de l’immoble, però val la pena seguir tenint el compte el seu valor.
Rècord cinquantenari
Continuant amb aniversaris importants, m’agradaria destacar-ne un d’atlètic. El 21 d’octubre, el veterà manresà Josep Perramon va celebrar el cinquantè aniversari de la consecució de la millor marca estatal en els 800 metres llisos. Va aconseguir-la l'any 1962 i, fins ara, cap atleta ha aconseguit batre-la en l'àmbit dels Campionats d'Espanya. M’expliquen que un grup d'atletes i amics seus van organitzar-li un acte sorpresa sobre el tartan del Congost per celebrar l'efemèride. Perramon és ben conegut per als lectors i subscriptors del Pou ja que va ser entrevistat per Jordi Sardans en el número de març de l’any 2010. Enhorabona per un rècord tan singular.
Sergi Pàmies, tocat per Manresa
Com singular és la crònica que l’escriptor Sergi Pàmies va acabar regalant a tots els manresans i manresanes a les pàgines de cultura del diari la Vanguardia del passat 26 d’octubre. Pàmies va ser a Manresa el dimecres 17 en ocasió d’un dels actes del cicle “Tocats de Lletra”. Un esdeveniment que, segons l’articulista, “és una proesa cultural en temps de pressupostos amputats”. En un exercici literari digne de la seva també doble faceta d’escriptori i periodista, en l’article afirma que “per aprofitar el viatge al màxim”, es va dividir “en dos: el meu jo present participa en una xerrada i, mentrestant, el meu jo passat reviu batalletes manresanes fossilitzades”. L’article parla de la Manresa d’abans i d’ara i es remet també al sopar posterior a l’acte que es va celebrar en un Centre Cultural del Casino ple a vessar. Concretament a Las Vegas, on —un altre cop— el jo passat i el jo present de l’escriptor van coincidir. Pàmies diu que als lectors de La Vanguardia que l’establiment “se'n diu així perquè dir-ne restaurant, bar, cafeteria o snack Las Vegas no és tan precís com dir-ne Las Vegas a seques. Hi retrobo la mestressa, Pilar Garcia. Té la mateixa mirada generosa i càlida (i no escarmentada) i el mateix somriure hospitalari i afectuós (i no escarmentat) de fa trenta anys.” Els manresans de tota la vida, i especialment la gent del “Tocats de Lletra” agraïm a Sergi Pàmies un retrat de la nostra ciutat tan generós i amb tanta sensibilitat.
