Som novembre i més que mai
el Halloween del carai
s’allarga perquè ens fan por
amb la Constitució
els que ens neguen a desdir
nostre dret a decidir.
Els d’en Ribera i l’Alícia,
cada cop amb més malícia,
duen al cap la carbassa.
Fins i tot en plena plaça
ens van muntar un carnaval
com en temps del general.
I en Navarro i en Montilla
ens imposen la cotilla
d’una llei que ens vol esclaus
com si fóssim uns babaus.
Ens pretenen espantar
i no paren bla, bla, blà,
amb l’exèrcit i els canons,
el boicot i les pensions...
I fins on ens durà en Mas?
Mantindrà en Duran el pas?
Cal doncs que tinguem ben clar
tots a l’hora de votar
que de nosaltres depèn
que pugem a dalt del tren
de l’Europa dels estats
o que ens quedem aturats.
i emmerdats a la cuneta.
Si volem guanyar la meta,
ni puta ni Ramoneta.
I per Manresa anem fent,
millor dit anem desfent.
És així com van les coses
amb el parc d’en Vila Closas
Ja tenim pla de ciutat
altrament anomenat
el nou pla o bé el nou POUM
com qui té l’oli en un llum.
Segons l’alcalde ens ha dit,
al costat d’en Bacardit,
ara un nou repte tenim,
ja que es l’hora de fer el cim
amb la capitalitat
que ens disputa el veïnat,
que recuperar ara ens cal
l’esperit industrial
i vetllar pels nous camins
que duen Manresa endins,
i que hem de deixar la pell
restaurant el Barri Vell,
perquè el 2022
sigui un barri ben xamós,
transformat en un oasi,
per si torna sant Ignasi
a passejar-se amb el sac
i es pugui prendre un conyac...
¿Mantindrem la festa en pau
o tindrem un nou sarau?
Molt em temo que aviat
el bon rotllo haurà acabat.
Tant debò que vagi errat
