Elemental, estimat Watson

Des de la Butaca d'en Voltaire

per L'homenot de la pipa, 25 d'abril de 2012 a les 16:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En aquest temps que, als catalans, ens foten clatellades per tots costats, he trobat, per descomptat fora de la península Ibèrica, consol i ajut per incrementar la nostra autoestima, tot plegat en relació a la cultura i a l’educació i ensenyament de la nostra llengua en un estat plurilingüe.

Llegeixo part d’un article publicat el 3 d’abril al New York Times: «Com la immersió lingüística ajuda a aprendre un idioma», i fa un parell de setmanes abans, en varen publicar un altre en què es constata que el coneixement de tres llengües fa la canalla més intel·ligent.

Il·lustració de Maria Picassó


L’efecte al cervell és significatiu, millora les habilitats cognitives i estimula xarxes neuronals que poden tenir un paper protector contra la demència a l’edat senil. De fet, el cervell és un conjunt de, només, 100.000 milions de neurones que estableixen xarxes i que poden canviar la seva plasticitat i interconnectivitat al llarg del temps. La Sra. Barron-Hauwaert és la autora d’un estudi, escrit l’any 2000, gran part del qual fet amb població europea, i que troba que parlar tres llengües es porta igual que parlar-ne dues, i que com més joves les aprenen, millor.

Per altra part, l’any 2008, en un altre estudi, un professor d’economia afirma: «L’aprenentatge de llengües i la diversitat lingüística han de ser considerades com un factor endogen en el procés de desenvolupament econòmic».

Normalment, en els processos de transició d’un imperi a la disgregació de les colònies, la capacitat de parla plurilingüe és vist com un problema. S’intenta imposar la parla de l’imperi. A les cultures anglosaxones, l’opinió actual és que l’objectiu clau és mantenir el bilingüisme o el trilingüisme.

Pel centre de la Meseta, i per les nostres contrades, encara hi ha un pilot de gent que no s’ha assabentat de les millores i vol deixar la llengua catalana a l’alçada de un signe residual d’una tribu perifèrica.

Tenim feina per endavant, si no volem desaparèixer en unes dècades i hem de fer-ho amb intel•ligència, constància, voluntat i compromís, amb una visió a llarg termini. Amb intel•ligència, perquè malgrat que ens diguin que ser bilingüe ens fa més intel•ligents, donades les ximpleries que s’escolten, a vegades, cretins al nostre voltant, n’hi ha!

Participació