La columna del mes passat versava sobre una bona intenció plasmada al Pla d’Accions Municipal manresà per a aquesta legislatura: “Afavorir la professionalització dels creadors locals”, i concretava una estratègia basada en la indústria cultural. Pensant-hi una mica més, la reflexió ha d’anar més enllà del món cultural per ubicar-la en el superior del talent. Siguin persones creatives o científiques, tècniques d’alta qualificació o professionals de la gestió d’alt nivell, el que cal potenciar és la conservació del talent propi i l’atracció del forà. Atreure i fomentar el talent són les premisses bàsiques d’una política que vulgui millorar l’estatus i projecció de la ciutat. Concentrant persones brillants, Manresa es convertirà en una ciutat brillant. Si les ciutats les fan les persones, el que cal atreure són les millors persones.
L’estratègia per a la captació del talent passa per la configuració d’un sistema universitari potent. Però no n’hi ha prou: el talent viu en un lloc que és agradable, ben comunicat, porta els fills en una escola de primer nivell, compra en establiments que marquen la diferència i treballa en llocs que generen salaris d’alta qualificació. Atreure el talent passa per crear unes condicions que facin atractiu viure en un lloc. Girona l’atreu perquè és una ciutat icònica d’això, com ho intenta ser Vic, o Reus en un altre nivell o altres condicions. El model és Sant Cugat: un alt nivell de vida per a persones que excel·leixen. Quan fa anys una parella de bons amics hi va anar a viure em vaig preguntar per què ho feien: la resposta és clara, és una ciutat on es viu molt bé, que aprecia les persones de nivell que hi viuen. Cuida les persones que excel·leixen. Excel·lir és el concepte que aplega tots els altres. I atreure el talent creatiu és una part del fenomen. Quan Girona promou el Temporada Alta, o el cicle Strenes, s’està posicionant a l’avantguarda creativa en el món dels espectacles teatrals o musicals. Quan altres ciutats creen fàbriques de creativitat intenten treballar en la mateixa línia. Però no ens oblidem que els creatius viuen i volen viure bé. Posar els mitjans per a un desenvolupament econòmic d’aquestes persones és clau per a l’èxit de l’estratègia.
