Aquesta informació es va publicar originalment el 29 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com el seu nom indica, el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus és l’empresa pública, propietat dels ajuntaments associats, que es dedica a endreçar i a amagar sota terra bona part la immensa quantitat de deixalles que segreguem els veïns i veïnes de la comarca. D’aquesta mena d’equipaments abans se’n deia abocadors, però com que aquesta paraula va prendre de seguida connotacions negatives, relacionades amb pudors, insalubritat, fums negres i brutícia escampada, en un moment determinat es va tendir a canviar-ne no només la manera de funcionar, incorporant-hi una part de reciclatge i dignificant les instal•lacions, sinó també la imatge i la denominació. En el cas del Bages, a més de la millora evident en la gestió de tot plegat, es va optar per afegir-hi elements naturals (oliveres, falcons, ases, jardineria…) i introduir-hi l’enganyós nom de Parc Ambiental (tot són parcs ara, ja ho sabeu).
En aquesta línia, aquest estiu des del Consorci es va fer una campanya de comunicació que consistia a publicar un anunci en determinats mitjans impresos on, a més del logotip i el nom de l’empresa, s’hi veien barraques de vinya, una esplèndida vista de Montserrat, un bosquet i uns animals pasturant plàcidament. De deixalles, res de res. I és aquí on ens equivoquem, crec. Per avançar cap a la reducció de les escombraries generades i, per tant, dels problemes que generen (malbaratament d’energia i matèries primeres, contaminació, molèsties diverses…), cal que siguem tots molt conscients de l’existència d’aquesta realitat, que recordem que la nostra manera de viure implica la generació constant i excessiva de deixalles, que no les amaguem, ni en cars contenidors subterranis ni rere verdes campanyes d’imatge. Cal que tractem els residus amb eficiència i responsabilitat, com fem aquí al Bages, però cal, també i sobretot, que prenguem mesures per reduir el nombre d’escombraries segregades. Com? Disminuint el consum superflu (ja ho estem fent, ves quin remei), modificant la legislació sobre envasos i embalatges (n’hi hauria prou, d’entrada, amb copiar el que fan en altres països), per corresponsabilitzar econòmicament el fabricant i el consumidor de cada residu potencial que es posa al mercat. I modificant l’actual sistema de recollida, fent entendre als ciutadans que no fan cap favor a ningú baixant les deixalles al contenidor que toca, sinó que és la ciutat, l’administració, que li fa el favor de recollir-li la merda a la porta de casa, i que, en conseqüència, cal que fem un esforç molt més gran de reducció, triatge i gestió dels nostres residus, bonificant a qui segrega poc i bé i penalitzant a qui segrega molt i malament. Canviar l’actual model de servei universal, indiscriminat i cada cop més car, per un de basat en la corresponsabilitat de tothom, del productor, en primer lloc, però també del distribuïdor i el consumidor, no és senzill, però és perfectament possible; en tenim exemples a pobles petits de ben a prop, i en ciutats grans d’altres llocs del món. Ara que el desastre econòmic on ens han deixat ens obliga a repensar tantes coses i a optimitzar esforços i recursos, és un bon moment per posar fil a l’agulla.
