Entrevistat per la periodista més teatrera de la ciutat, Pilar Goñi. En el transcurs de la conversa, l’actor i director parla dels seus inicis com a actor aficionat als Pastorets dels Lluïsos de Gràcia, el seu barri: «A primers dels anys seixanta, en una àrea de cinc-cents metres a l’entorn del carrer de casa hi havia vint-i-cinc escenaris». Als Lluïsos, amb disset anys i altres companys, creen un grup de teatre experimental, i després de fer petits papers al teatre Romea i d’ajudant de direcció al teatre Capsa, Bozzo ingressa a Dagoll Dagom, grup del qual esdevindrà l’ànima i el motor, juntament amb Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. És la seva passió per la música i el teatre que el durà a posar en escena obres de teatre musical de producció pròpia, a partir d’Antaviana i La nit de Sant Joan. Després vindran una vintena d’espectacles més –entre els quals, Mar i Cel, amb més d’un milió d’espectadors, i Flor de Nit– fins a L’alegria que passa. Cal agrair a Dagoll Dagom haver contribuït a crear i consolidar un públic teatral, haver estès el verí del teatre en les noves generacions d’actors i actrius joves, haver cercat complicitats en músics com Albert Guinovart, Joan Vives i Sisa, i escriptors com Vázquez Montalbán i Bru de Sala, i haver recuperat figures de la nostra tradició literària com Pere Calders, Rusiñol i Guimerà, «el nostre Shakespeare». I tot això en català, una llengua cada vegada més absent també dels nous teatres musicals.
