ESPÒILER

Fast food literari

per Emissari, 6 de maig de 2024 a les 11:31 |
Renoi, no sé quins llibres deuen vendre en aquesta parada, però sense cap mena de dubte és el punt més calent del Passeig en la diada de Sant Jordi d’enguany. Em fa mandra obrir-me camí entre els curiosos que la rodegen, molts d’ells adolescents, però com que vinc preparat amb les colzeres de tapa dura, puc repartir i culpar qualsevol altre que ja hagi comprat un llibre. Em fixo en el cartell de la paradeta i la veritat és que no en coneixia l'existència: Editorial IAIA. Llibres escrits per la IAIA. Tampoc reconec cap dels llibres que s’hi venen, tenen una enquadernació casolana, de tapa tova, i curiosament tots han sigut publicats els dos darrers anys. Darrere la paradeta arriba un paio amb un carretó carregat de llibres i anuncia: «Novetats! Llibres acabats de sortir del forn de la iaia». L’home deixa la pila de llibres sobre la taula i se’n torna per on ha vingut. Intento seguir-lo amb la mirada mentre clavo els colzes a la cara de persones baixetes –si fossin espavilats vindrien preparats com jo, amb sabates de taló quasi unisex. Avanço metres i llegeixo el cartell amb els horaris de firmes dels autors. Hi ha desenes de llibres llistats, un cada quinze minuts, però tots són de la mateixa autora: la IAIA. Finalment, amb els colzes regalimant sang, arribo a un lateral de la parada, a l’aparcament del carretó i de la cadira de rodes on seu una dona centenària. Ella porta unes lupes imponents per poder guipar el monitor que té davant, amb el qual interacciona amb la palanca de control de la cadira i un teclat. «Mira la meva àvia, qui ho hauria dit? Amb prou feines sap escriure, és un zero en informàtica, gramàtica i ortografia, però ara ja ha publicat més de 300 llibres. Cada cop és menys rellevant tenir habilitats», m’explica l’home del carretó. «Com és possible?», pregunto bocabadat. «Fàcil, la iaia utilitza la IA perquè li vomiti els textos. Ella bàsicament, copia i enganxa i en pocs minuts ja podem imprimir el llibre», m’explica mentre assenyala deu impressores en ple funcionament. «Hi ha qui ens critica per fer el que fem, però almenys som parcialment honestos, mencionem per partida doble la veritable autora i posem preus populars, no com fan altres escriptors o editors». Em dona un exemplar que acaba d’enquadernar: Qui vol estudiar si ja tenim la IA?, «aquest, el jovent ens el treu de les mans».
 

El més preocupant d’aquesta nova realitat és que molts no sabem distingir el que és real del que no ho és. Ara hauria de ser imprescindible saber separar el gra de la palla. I em temo que aquesta tasca, per als adolescents, és força complicada... tant en el sentit figurat com en el literal.



Participació