Paraigua orgànic
Començo el repàs mensual amb els habituals brots d’inicivisme, tan típics d’aquesta secció. Un lector em fa arribar una imatge amb un contenidor de fracció orgànica on algú ha llençat... un paraigua. No cal fer gaires comentaris.
Tedi no cobra amb targeta
Als magatzems Tedi, que ara ocupen l’espai de les antigues galeries comercials del costat del Kursaal, ja fa un mes que hi llueix un cartell de pa sucat amb oli, on es diu que estan sense internet i que només poden cobrar en efectiu. Home, de vegades ja costa ja, de fer arribar les línies de fibra a les cases, però tants dies ja no cola. No cobrar amb targeta en els temps que corren fa una mica de mala espina, ja us ho diré.
Pastís adaptat
Igual de
fals que aquest pastís de, teòricament, Sant Jordi que podeu veure al supermercat Plus Fresc del Passeig, originari de Lleida. Pel que s’aprecia, el dolç no està gaire pensat per la diada, ja que les lletres de xocolata estan escrites en castellà. Però tant se val! Amb un senzill truc, maquillant l’embolcall amb una enganxina amb quatre barres, el pastís queda catalanitzat. A grans mals, oi?
L’USTEC és al 8M
Aquest mes m’he fet un tip de rebre imatges de cartells enganxats a les entrades dels locals. I és que, a banda de cal Tedi, on cobren només en efectiu, una amable lectora m’ha fet arribar la imatge del local del sindicat de l’ensenyament USTEC, a la carretera de Vic, on hem de suposar que porten dies de mobilització. S’hi pot llegir literalment “8-M. Tancat. Som a la vaga feminista”. Em sembla que el missatge ha quedat una mica caducat...
El regadiu en perill
Aquests dies, arran de la sequera i les mesures que pren l’administració, la comunitat de regants de Viladordis i el Poal estan revoltats. La Junta de la Séquia ha tallat dràsticament l’aigua sense avís previ i això ha comportat que s’estiguin organitzant per fer mobilitzacions i altres iniciatives per denunciar-ho. De moment ja van fer una primera concentració on van participar prop de 200 usuaris. Alhora, també han enviat un escrit a l’alcalde i president d’Aigües de Manresa i amenacen de tallar carreteres. I és que el regadiu, tan important a la ciutat, mereix que es tingui en consideració. La sequera és molt greu, però les formes s’haurien de guardar.
La pubilla Pararols
La Pasqua passada, la gent del Pont Llarg –que també organitza el Pessebre Vivent– ha celebrat deu anys de caramelles i hi han assistit els hereus i les pubilles dels últims anys per donar més color a la festa. I no ens podem estar de dir-vos que entre les pubilles destacava la periodista Alba Pararols, redactora de la nostra revista i que hi feia molt de goig.
L’alcalde Junyent ho peta
L’alcalde Valentí Junyent va presentar, conjuntament amb el periodista gràfic Salvador Redó, el seu esperat llibre
Liderar per a servir, on fa un repàs del temps en què ha estat a la casa gran. L’auditori de la Plana de l’Om es va omplir fins al capdamunt –amb gent dreta a les portes– i s’ha de dir que hi havia una àmplia representació de la societat civil i política, tot i que s’hi van trobar a faltar membres destacats de l’actual equip de Junts al consistori. L’acte va donar per a molt, amb anècdotes sucoses, entre les quals els horaris de dinar del regidor Calmet o les nits que alguns dels membres del govern van haver de passar a alcaldia, en dies complicats, de la qual cosa donaven fe alguns objectes personals que es van mostrar durant la presentació.
Antònia Font també
Si ens atenem al ple absolut dels dos concerts del 6 i 7 d'abril, i a l'entusiasme desbordant de tants manresans a l'hora de cantar, hem de donar per fet que la ciutat és —després de sant Ignasi— devota dels Antònia Font. I amb quin gust rallaven tots mallorquí, que semblaven intoxicats d'ensaïmada i cocarrois! A la foto, en primer terme, el vocalista Pau Debon i, de fons, en Joan Miquel Oliver, compositor de la banda.
